24a Caminada Popular de Balsareny, la caminada de la neu

 

El passat diumenge, dia 14 de març, va tenir lloc al nostre poble la tradicional Caminada Popular 2010, que ens hem atrevit a titular enguany com la “caminada de la neu”, ja que es va trepitjar el sòlid compost químic al llarg del recorregut. I és que només feia 6 dies de la gran nevada (el 8 de març) que hi va haver a la major part de Catalunya. Les temperatures i el poc sol de durant la setmana no havia fet possible que marxés del tot la neu que hi havia encara a molts sectors dels nostres camins i boscos i, el que era pitjor, la gran quantitat de fang acumulada a molts indrets per on s’havia de passar. Malgrat tot el diumenge feia bo, amb força sol, i la gent estava en general molt animada per anar a caminar i oblidar una mica aquest hivern tan humit que ens ha fet. I és que, per bé que no hi va haver tanta gent com els darrers anys, Déu n’hi do poder dir que, tot i les circumstàncies, no vàrem arribar a cinc-cents però no ens hi vàrem allunyar massa: uns 430 participants.

Fotos Alfred Selgas

Després d’un parell d’anys en què el recorregut s’havia marcat a la banda dreta del Llobregat, enguany se’n va tornar a fer la major part per la banda esquerra. Es començava a caminar pel Repeu i, passat el pont del riu, es marxava en direcció a la masia de les Planes. Passant pels plans de Puigdorca, on hi havia un primer control i avituallament amb coca, es pujava fins al serrat de Serra-sanç, tocant una mica el terme de Sallent, per on es planejava en direcció nord fins passar ben bé per sota del Repetidor, on hi havia el merescut esmorzar, amb l’entrepà de botifarra i vi bo. En aquest punt hi havia el segon control i des d’allà s’albirava, encara que sense massa visibilitat, una panoràmica del nostre poble, el Bages nord, Berguedà sud i el Prepirineu; era el punt de més altitud del recorregut (uns 500 metres i escaig)

Des del Repetidor es baixava amb força pendent per un corriolet entremig de l’atapeït bosc de petits pins, resultat de l’incendi de fa prop de 40 anys, fins arribar a la carretera que va a Avinyó, on s’oferia aigua a tothom a més de la vigilància del trànsit per creuar. Travessada la carretera es baixava fins a la coneguda font del Vilar, on es girava a la dreta i, travessant camins i turons pel mig del bosc, amb permís de la neu i el fang, s’arribava a un punt força alt des d’on es baixava força en picat per arribar, per la riba del riu, fins al pontet de la Rabeia. Es passava pel camí i carretera principal d’aquest barri fins anar a buscar l’antiga via del tren, es trencava a l’esquerra en sentit sud uns dos-cents metres i s’agafava un corriol, amb una mena d’escales, que amb una forta pujada, de molt pendent, portava els soferts caminants fins a dalt del Castell, per la banda est. A l’esplanada del davant del Castell, a més de 400 metres d’altitud, hi havia el tercer control i les conegudes taronges per refrescar-se. Allà es podia donar un voltet per tot el recinte i observar també la bonica panoràmica que sempre ens ofereix aquest paratge (hi havia gent que s’interessava per fer una visita un altre dia a l’interior del Castell).

A partir del Castell la gent ja ho tenia coll avall: només faltaven uns dos quilòmetres per a l’arribada i, a més, de baixada. Es passava pel davant de l’església del Castell i s’anava descendint per la vora del petit castellot de sota i el camí de sobre la riera del Mujal, per anar a parar al carrer de la Costa del Castell i tornar de nou al poble. Va ser un total de 14 a 15 quilòmetres, que van comptar amb els típics cartellets, empremtes de la nostra vegetació. A la taula de la plaça de l’Església hi havia menudalles i refrescos per celebrar l’arribada, així com el tradicional record. Com l’any passat, el CEB es va inclinar per donar alguna cosa de menjar, i van ser dos espetecs!... segellats amb l’etiqueta que deixa constància d’aquesta vint-i-quatrena caminada, que ens fa pensar en la celebració, l’any vinent, de la 25a edició.  Tant de bo ens hi puguem trobar tots!

Isidre Prat