COL·LABORACIONS

Carnaval, les comparses dels meus somnis

 

Aquest any ha valgut la pena passar una mica de fred per veure el carnaval del meus somnis. I si dic dels meus somnis és perquè ho he somiat.

El de Venècia o el de Rio no són res al costat d'aquest.

Un lladre que surt al carrer amb tot el que va robar ben guardat per viure a cos de rei.

Passa un grup representant els que critiquen la feina del rei, però no saben quina feina ha de fer.

Entre mig veig un president de club que festeja al millor postor per entrar a la política, i un cardenal que vol donar la solució als problemes, una altra vegada (l’enèsima) passant per la conversió.

Uns pirates que subcontracten, i subcontractats que subcontracten i tot de subcontractacions fantasmes, com ja ens tenen acostumats (aquests surten sempre) mentre alguns dels qui treballen no tenen papers, però treballen com bojos (potser els únics que treballen), tot això en una comparsa global que reclama... Què?

Hem perdut els papers i la partitura —diuen tots els músics.

Un ajuntament que "ofereix" lloc a un cementiri però ja cobrava l'oferta des del 2007; una d’oficial, i una de sotamà.

Un lladre amb majúscules que encara no és a la presó, i d'això fa mesos, mentre hi ha un silenci global de la gent per las voreres, als mitjans i entre el polítics, la qual cosa fa sospitar el mateix que en el cas de les subcontractacions, corrupció a dojo.
.
Enmig d’un silenci sepulcral passa la comparsa d’una casa, com la de casa meva. Som a quinze i hem de patir per fer quadrar els números.

I el petit empresari que treballa com pot i ha de demanar per poder pagar els proveïdors, i perquè cobrin els treballadors, i ell es queda un altre mes, com des de fa temps, sense sou, perquè el consum baixa en picat.

I l’última comparsa dels meus somnis és una eina.

Estic a punt de demanar una cosa com aquelles de la Bastilla. Que rodin caps, si us plau, que rodin caps!

Ui, me n’oblidava! Divendres, amb un col·lega, vam coincidir sense disfressa, i jo que li dic: Què ha passat? I ell:

—Vaig de boicot! I tu?
—Com? Què? Ah! Jo, com tu, doncs: de boicot!

Josep Estruel Filella