Josep Comabella, al càsting de TV3, un extra de ‘Pa negre’

 

 

“Gràcies al meu nét Marc, i gràcies al diari Regió7, me’n vaig assabentar. ‘Avi’ —em digué— ‘per què no ens presentem a aquest càsting que demanen els de TV3?’ I som-hi, ja ens tingueren a tots dos plantats davant dels responsables de fer aquestes proves. Un cop érem allà, al Marc li demanaren un currículum sobre les seves activitats. En acabat ens van dir que ja ens avisarien. Però vaig posar cara d’interrogant sorpresa quan de cop i volta em van preguntar: ‘I a vostè, no li agradaria sortir a la pel·lícula?’ Seguidament vaig fer: ‘Home, ho podem provar’”.

Josep Comabella Casals és un balsarenyenc que amb aquest senzill contacte es va trobar tot fer un paper d’extra dins el rodatge de la pel·lícula “Pa Negre” que Televisió de Catalunya ha rodat en diferents indrets de comarques catalanes. La pel·lícula no s’emetrà fins l’any 2010.

- Josep, expliqueu-nos què se sent davant una experiència com aquesta?

- No us podeu imaginar el què és trobar-te dins aquest món. És una cosa molt maca, veure tot un grup d’actors i actrius professionals al teu costat. He pogut viure uns moments que mai no hauria imaginat. Resumint, és tota una experiència per repetir.

- Quins llocs heu conegut durant la participació en l’enregistrament de “Pa Negre”?

- El meu paper com a extra es va centrar en una de les naus de la colònia de Cal Vidal, en una de les naus que durant anys va servir per la producció del tèxtil, on centenars de famílies van treballar-hi. Aquesta nau va ser triada per personificar una d’aquelles presons de la postguerra. El meu paper és el d’un dels homes que van caure presoners.

- Alguna anècdota o sorpresa durant el rodatge?

- Bé, em va sorprendre molt els treballs de maquillatge, pentinats i vestuari, ja que tot era emmarcat en aquells temps de la passada postguerra.

- Què més us emporteu d’aquesta experiència?

- Doncs la meva gratitud envers tot l’equip de direcció i envers tot el personal amb qui vaig compartir el rodatge de la pel·lícula. També he de dir que vaig ser remunerat, tot i que la xifra és insignificant.

- Aleshores, quantes hores vau dedicar a la gravació?

- Van ser dos dies que comportaren un total de 16 hores, 12 el primer dia i 4 el segon.

- Voleu fer alguna altra observació?

- Doncs he de dir-vos que vaig quedar molt impressionat de la forma i manera que em van caracteritzar per simular un d’aquells presoners.

- Gràcies, Josep, i fins una propera ocasió.

 

Josep Gudayol i Puig