- Meteorologia

- Societat


Correu



- Col·laboracions -

 

Bon dia Déu


 - Hola, filla. Fa temps que no véns per aquí. Això no és bo.

 - Però no m'has dit que no vingués tantes vegades? No m'has repetit fins a la sacietat que no gasti les meves energies i el meu temps en això perquè he de fer les coses per  mi mateixa?

 - Sí, estimada nena. T'ho he dit. Però això no vol dir que no pensis en mi, i algunes vegades fins i tot sembles dubtar de la meva existència, ja que últimament derives els teus escrits i opinions cap als fets terrenals. Digues, nena, què tens?

- Mira, és que he llegit una preciosa carta d'una companya de la meva escola, que ha guanyat un important premi, i que diu moltes veritats. I això m'ha molestat molt.

- Filla meva! T'ha ofès que algú hagi estat premiat per una carta?

- No, Déu, no. M'ha ofès perquè ha fet una reflexió molt bona. Parla de molts dels patiments que alguns nens sofreixen per maltractament durant tota la seva infància per persones que prediquen el bé i de les moltes dones que durant tota la seva vida sofreixen maltractament pels homes, perquè sembla que tu ho has volgut així, des de la història de la costella d'Adam i de la poma d'Eva.

– Ah! Ja sabia jo que els teus ulls desorbitats, el teu cabell gairebé sense pentinar, les teves ulleres de no haver dormit, i els teus punys tancats, tancaven una mica... Que no t'ha deixat descansar. Mira, benvolguda nena. Tot ha estat fruit d'interpretacions desmesurades. Res no ha estat així. Els paradisos no són a la terra. Les pomes hi són perquè homes i dones se les mengin. Les costelles, cada ésser humà té les seves. Per cert, has vist si algun home té una costella de menys?

- No. La veritat és que mai no ho he mirat. Per cert, Déu, per què em dius nena? Fa molt temps que he deixat de ser-ho.

- Perquè la teva ànima, igual que totes les ànimes, no té edat. Però t’explicaré una cosa. Hi ha un fet del qual sempre se m'ha acusat, i no és veritat: jo mai no he creat diferències. L'ésser humà està en el camí de l'evolució, i viu les experiències terrenals. L'home i la dona; i jo, que visc en tots, també hi sóc com a part en cadascun dels que viviu.

- O sigui que quan estàs en alguns homes, ets abusador d'algunes dones? I quan hi ha milions de nens que moren de fam, on ets tu? I també estàs amb els dictadors i botxins? Déu, això no t’ho puc admetre. Aquest pensament fa que s’enfonsi el meu castell de cartes.

- Filla meva, es nota que no has dormit bé. Estàs confusa. Jo visc en tots els que viuen; sóc el Tot, aquesta part petita que ho alberga tot. Però l'ésser humà tria amb la seva actitud que aquesta partícula de mi creixi o es quedi arraconada en un trosset de la seva ànima.

-Resumint, Déu. Què passa amb això de l'home i la dona? Nosaltres les dones, des del principi de la nostra existència, ja comencem amb punts de menys? O no? Què pots dir-me d'això?

- T'ho he dit moltes vegades. El que en realitat va passar és que vaig haver de crear uns éssers forts per a les guerres i per al treball dur. També ho vaig fer amb la idea que fossin ells els qui pensessin per tots dos, i perquè ells us donessin recer i a canvi vosaltres seríeu el seu repòs. Mai se'm va ocórrer pensar que l'home faria menyspreu de la dona per la seva incapacitat per al treball; la van manipular i la van obviar; la van tapar, i els homes van prendre les regnes de la vida. Però alguns ara no volen adonar-se que a l'altre costat del brancatge, elles, a poc a poc, amb pedres molt petites, construeixen un bell palau, amb gust i harmonia.

- Conclusió i resumint? Tu no has estat partícip d'aquest conte de la poma, la serp i la costella i que siguem culpables de tots els mals del món?

- No, filla meva, no. Com pots creure una cosa així? Filla meva, filla meva! Torna! Encara no he acabat amb la lliçó. Com he pogut donar-li a aquesta dona tanta pressa?

Sobre aquest diàleg: per descomptat, és la meva creença. Jo així ho crec, ho palpo i ho veig. Però com a ésser humà que sóc, puc fer interpretacions que no s'ajusten a la realitat. Per descomptat, si Déu va establir diferències entre homes i dones, amb supremacia de l'un sobre l'altre i va crear un món així, que em perdoni, però prefereixo estar sense ell.

Josep Estruel Filella

Vivènciesjosep.blogspot.com