COL·LABORACIONS

La memòria

 

Quantes vegades hem desitjat esborrar un dia, un instant, un moment, fins  i tot  uns anys de les nostres vides. Esborrar-ho tot i buidar la nostra memòria. Quantes vegades no desitgem tornar a ser nens, viure-ho tot de nou. Recuperar el que se'n va anar i deixar que el temps posi les coses al seu lloc.

Alguns simplement no esperen res del temps. Tant se val tornar o avançar, simplement renuncien a deixar que el temps continuï el seu pas i se'n van amb llàgrimes i un llarg adéu.

Si desitgéssim en algun moment perdre completament la memòria i plegar-nos com sempre a la frase "començar de nou”, quantes coses no perdríem?

Serien com aquells objectes que s'extravien accidentalment en una mudança i després es troben a faltar.

Perdríem l’escalfor del primer petó i la sensació d'aquella albada que va ser perfecta. La nostàlgia per amors passats i la innocència amb què ens lliurem al desconegut aquesta primera vegada. Quedarien endarrere els amics que havien de ser eterns. Les cartes que ens van fer plorar. La primera o última vegada que vam viure un gran amor. Els braços mes càlids. El dia que vam pensar que el món era a punt d’ensorrar-se.. El dolor més bonic. El somriure més esperançador. El naixement del sentiment més pur.

En realitat comencem una vida nova o matem una altra crescuda de bells records? Deixem una vida i un present que ens dóna infinites oportunitats per somiar amb un futur perfecte que no existeix o un tros de cel on no sabem què ens espera?

Josep Estruel  i Filella
Vivències. Blogspot.com