Reprendre; i quines vacances!

Reprendre, sigui la que sigui, l’activitat quotidiana, encara que no ho sembli, sempre ens ve de nou. Ha quedat enrere l’agost, i de nou hem d’endinsar-nos en les responsabilitats que la vida ens marca, i que ens recorda que som l’eina propulsora de la gran roda que fa córrer el món.

Enguany l’estiu ha marcat ben bé els trets de l’estació. Déu n’hi do, quina calor. I alguns, més acomodats que no d’altres, ens empenyem a fer-la més insuportable tot llençant a l’atmosfera una escalfor malaltissa. Lloats siguin els ventiladors tradicionals, que han estat substituïts pel perjudicial aire condicionat.

Quin estiu. Sí, ho sé, no puc pas salvar el món, però sí que el puc fer un xic més saludable. I què fem amb tot aquest bé de Déu que són els infants? Quin futur els llaurem? Tubs d’escapament no revisats, sorolls amb decibels no permesos...

Doncs sí, sóc en un espai reduït de pati de casa. Acomodat amb una frescor natural, toquem fusta, tinc l’exemplar de la premsa diària a les mans. Quines vacances. Sento somriures juganers d’uns pares que gaudeixen, il·lusionats i responsables, de la companyia dels seus fills. Feia anys que en unes hores de solitud estiuenca no gaudia d’aquest premi, ja que la meva néta ja s’ha fet gran. Són al seu terrat. Esquitxos d’aigua des d’una d’aquestes piscines inflables. Crits de joia, rialles... Nova vida, reprendre, i quines vacances!

Josep Gudayol i Puig