Filtracions d’estiu

 

“He anat a l’Ajuntament i els he fet arribar la meva queixa sobre una conducta, al meu parer, i tu mateix jutjaràs, del tot improcedent i incívica”. Són paraules responsables d’un agent de l’autoritat. “Com sabeu, els senyals de prohibició —referint-se a l’obligatorietat de no aparcar en un gual permanent, malgrat que l’esmentat gual sigui d’una propietat pròpia— són per respectar-los en tot cas; si no, valdria més no indicar-los”.

Segueix l’agent. “Bé, fa uns dies que en el meu carrer vaig fer notar que en un gual s’estava produint una infracció, i potser se’m va entendre malament i faig un prec perquè em disculpin, però la reacció de l’interessat va ser de molta xuleria. Em vaig sentir ofès i, com he dit, vaig anar a denunciar-ho a la nostra primera entitat. Sorpresa la meva, ja que al cap d’unes hores em llençaren a la cara el que responsablement havia anat a denunciar, tot i que denunciar tampoc és la paraula, ja que el que vaig fer va ser explicar el fet d’unes respostes prepotents i del tot incíviques”.

Sovint, no tan sols a nivell dels petits pobles, sinó a nivell de país, hom s’assabenta de fets a través d’això que coneixem per filtracions.

 

Josep Gudayol i Puig