Emili Gamisans, dedicació i servei per Balsareny

 

 

“El cuc periodístic et fa córrer i al mateix temps preocupar-te per tothom, per aquelles persones que fan que els pobles progressin dins el món, on la cultura i l’esforç els fan ser més grans”.

L’Emili Gamisans Martín és un treballador nat al servei de Balsareny. L’Emili va néixer a Balsareny l’11 de novembre de 1955, i va seguir els estudis primaris a l’escola Roc Garcia de Balsareny. Treballa a l’Ajuntament de Balsareny des de l’any 1990. Malgrat agradar-li llegir, no té massa temps per fer-ho, però darrerament ha llegit El Codi Da Vinci, de Dan Brown. Li agrada viatjar i ha estat a llocs com Vitòria, Mallorca, la Vall d’Aran i el Pirineu Aragonès. Els seus esports preferits són l’handbol i el futbol.

- Expliqueu-nos en primer lloc com vau formar part del món laboral.

- Vaig començar a treballar als 15 anys com a aprenent d’electricista a Manresa. Passà el temps i amb l’aprenentatge fet vaig deixar Manresa i vaig entrar a formar part de l’empresa familiar. El meu pare tenia una botiga d’electrodomèstics, i ell, llauner i electricista, treballava per compte propi. Com que necessitava algú que l’ajudés, m’hi vaig quedar. Al cap d’uns anys se’m va presentar l’oportunitat de provar experiència laboral en el món del tèxtil. A cavall de Sallent (Tèxtil Moisa) i Balsareny (Tèxtil Antonio Martínez), vaig conèixer com fer anar els telers, la qual cosa, us ho asseguro, va ser una bona experiència.

- I com va anar que entréssiu a formar part de l’equip de l’Ajuntament de Balsareny i quan ho vau fer?
++
- Un bon dia vaig assabentar-me que a la ciutat de Manresa, al carrer del Born, hi havia unes oficines de recursos humans que acollien ofertes de feina de la comarca. Allí vaig trobar un anunci que deia que es necessitaven persones interessades a treballar a un ajuntament, sense especificar quin ajuntament era. I després vaig saber que era l’ajuntament del meu poble. Allà vaig haver de fer unes proves escrites sobre uns coneixements tècnics d’electricitat, jardineria, etc. Finalment, també vaig haver de fer unes proves pràctiques les quals foren encarades a completar les aptituds que demanaven per accedir al lloc de treball. Era l’any 1990.

- I quina va ser la primera activitat laboral que vau fer com a treballador de l’Ajuntament?

- Doncs vaig entrar a formar part de la brigada d’obres municipal.

- Però heu estat en altres llocs com la Biblioteca i l’Escola Guillem de Balsareny, oi?

- Sí. La Biblioteca la regentaven la Conxita Planes, i com auxiliar, la Maria Casaldàliga. Va ser quan la Maria va jubilar-se que va quedar vacant la plaça d’auxiliar, i des de la direcció de l’Ajuntament em van fer la proposta de compaginar mitja jornada laboral a la brigada i l’altra meitat d’auxiliar a la biblioteca. Allà feia les tasques de subaltern. Aquestes cobrien la cura del bon ordre en la classificació dels llibres, el silenci a la sala, introduir els codis de les revistes que ens arribaven i donar suport a tot allò que una biblioteca requereix. Recordo que per poder exercir aquesta feina, com que no tenia gaires coneixements d’informàtica, vaig haver de fer-ne un curs d’iniciació. Després de passar un temps, es va requerir una plaça oficial d’auxiliar. L’Ajuntament la va convocar i, fetes les oposicions, la plaça va quedar de nou oficialitzada. Estic molt agraït d’aquest meu pas per la Biblioteca, el qual va ser extraordinàriament fabulós. I actualment porto el manteniment del Col·legi Guillem de Balsareny i també el de la Llar d’infants Pare Coll. En les meves tasques faig una mica de tot: pinto, arreglo persianes, aixetes, panys, netejo els patis, mantinc a punt la caldera de la calefacció i els radiadors, etc. Sóc un servidor al servei del meu poble.

- Molt bé. I finalment, com veieu el poble de Balsareny?

- Crec que urbanísticament parlant, actualment s’ha fet una sèrie de millores substancials que li donen una imatge d’acolliment i servei als ciutadans.

- Gràcies, Emili, i fins a una altra ocasió.

Josep Gudayol i Puig