Inaugurada l’ampliació del
Casal Verge de Montserrat

 

El dissabte 14 de març, amb la presència de la consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, el director dels Serveis Territorials d’Acció Social i Ciutadania, Josep González Cambray, i l’alcalde de Balsareny, Jaume Rabeya, es van inaugurar les obres d’ampliació del Casal Verge de Montserrat, de Balsareny. Aquesta institució històrica va néixer l’any 1947 a iniciativa del rector Mn. Esteve Verdaguer, amb el patrocini dels industrials i mecenes Ricard Viñas Coma i Ricard Viñas Geis. Inicialment va ser un hospital (el Dr. Jaume Torner hi va arribar a fer una operació a cor obert, la primera que es va fer a l’Estat espanyol); amb els anys, i després de diverses ampliacions, es va reconvertir en residència de persones grans i centre de dia. Aquestes obres, amb un pressupost total de 2,2 milions d’euros, han permès augmentar la capacitat del centre en 31 places residencials, que se sumen a les 40 ja existents. El Casal Verge de Montserrat també disposa d’una vintena de places de centre de dia.  

En el decurs de l’acte, el president del patronat, Mn. Alfons Busto, va recordar la història del Casal, amb un esment especial als seus fundadors, i també al Dr. Torner i a la Teresa Sallés, així com a les germanes Josefines o al personal de l’institut secular Vita et Pax que n’havien tingut cursa. Va agrair la feina que hi duu a terme el personal, amb la seva directora, Montserrat Paule, al front; i a totes les persones que al llarg dels anys han col·laborat amb aquesta institució.

Alfons Busto va concloure el seu parlament dient: “L'obra no està acabada ni ho estarà mai. Dins d'aquestes parets hi ha vida, hi ha persones: dones i homes que tenen el seu propi caràcter i personalitat. Són la raó de ser de la Fundació, i es mereixen totes les atencions, i les millors. Per això l'obra continua i el somni d'aquells prohoms també. Balsareny en aquest equipament social té un gran tresor: és al cor del poble, prop de Centre d'Assistència Primaria, a tocar del Casal de la Gent Gran i de l'Ajuntament, i a tocar de l'església. Aquí davant hi ha una gran plaça on hi poden jugar els infants i poden pasejar els avis, encara que vagin amb cadira de rodes. Balsareyencs, qui s'apunta a continuar el somni de mossèn Esteve i del senyor Viñas? L'obra encara està per acabar si falten voluntaris que vulguin empènyer una cadira de rodes per treure a prendre el sol un avi o una àvia; encara està per acabar si falten persones voluntàries que, amb tota la tendresa del món, duguin agafat del seu braç un avi o una àvia que vol visitar el mercat o vol veure les obres que es fan al poble o com està el seu carrer. Sí, els temps han canviat, i també la institució. Fem, però, que no canvïi la manera d'estimar els avis i àvies del Casal.”

R. Carreté