- Editorial -

Que mai es perdi la festa 

 

Balsareny va celebrar la Festa dels Traginers un any més. Quaranta anys després que, el 1970, fos declarada d'interès turístic i comencés a prendre la volada i el ressò que avui té. Enguany ha estat també molt lluïda i concorreguda. La festa va començar divendres amb el Correfoc infantil i el cafè concert; va continuar el dissabte (un dia assolellat, magnífic) amb el joc de les anelles, els passejos amb ruquets i els Traginers petits; la desfilada inaugurant Taverna, Botiga de ceràmica, Rebost i exposició de fotografies; un excel·lent concert dels alumnes de l'Escola de Música, i un vistós Correfoc amb un espectacle piromusical i l'alegre Ruta del Traginer, que va acabar en el ball de nit.

El diumenge va començar fredot i grisot, però això no va espantar els milers de persones que es van aplegar pels nostres carrers. La Torrada, amb les exhibicions del seu àmbit (elaboració artesana del porc, ferrada i esquilada d'un matxo), el mercat i la botiga del traginer i els tradicionals rebost i taverna servien per repartir la gentada fins que va començar la Cavalcada dels Traginers, llarga, acolorida i participativa. A la tarda, les curses de cavalls, mules, ponis i ases al circuit del castell i una audició de sardanes cloïen la festa, quan al Rebost ja feia molta estona que havien acabat les existències.

Voldríem destacar un cop més la qualitat del programa imprès, que fa goig de col·leccionar cada any. A més d'una acurada programació dels actes (incloent la descripció de tots els bastos, que constitueixen la riquesa etnogràfica de la nostra Diada, en espera sempiterna del Museu del Traginer), el programa contenia una història de la Torrada, un vocabulari de les parts del carro i de la mula, un capítol de curiositats històriques i dues pàgines de passatemps per als més menuts. Ens agradaria destacar, però, la lúcida salutació de Francesc Maya, de la qual transcrivim el títol “Que mai es perdi la festa” i part de les seves paraules: “es pot ser traginer en qualsevol entitat, sigui cultural o esportiva. Penseu que la cultura d'un poble la fan la gent que hi viu […] Encoratjo el jovent que agafi el relleu i que cadascú sigui traginer del seu poble, ja sigui en ruc, en mula, en cotxe o en idees, però traginer, i així, entre tots, aconseguirem que no es perdi mai la festa, la nostra festa. Tothom hi és convidat. Amb crisi o sense crisi, serà ben rebut”. Aquest és en efecte, l'esperit de fer poble, de fer país.

Salvem les tradicions . Després de Traginers, el calendari ens porta cada any el Carnestoltes, que com sempre posa de manifest la vitalitat de Balsareny, el bon humor i les ganes de participar en la gresca popular; amb senzillesa, sense pretendre emular els grans carnavals com el de Sallent, però suficient per passar-nos una estona divertida a casa nostra. Després del llarg parèntesi del franquisme, el CCB va recuperar aquesta tradició i ens agrada de veure que es manté viva i dinàmica. Gràcies a les persones que s'hi arremanguen, és clar, com en els Traginers, com en totes les activitats.

I ja que abans hem subratllat la qualitat del Correfoc dels Traginers i l'espectacle piromusical, no voldríem deixar de fer-nos ressò de l'acte que va tenir lloc el dia 7 de febrer a Berga, en defensa de les tradicions mediterrànies de la cultura lúdica del foc. Una directiva europea (la 2007/23/CE) vol prohibir o acotar les activitats amb foc, allunyant-les del poble i impedint l'ús de material de foc als menors de 16 anys. Això posaria en perill la continuïtat de celebracions tan ancestrals com la Patum, les Falles, les Fia-faies, els focs de Sant Joan, i altres de més modernes que també han arrelat en la nostra cultura, com els correfocs, les colles de diables, els bestiaris, els trabucaires…

Catalunya ha tingut vocació europea des de sempre, des de fa segles. El problema de formar part de la Unió Europea és fer-ho sense tenir un Estat propi. Perquè la Unió Europea es fonamenta en els Estats, i les peticions s'han de canalitzar a través dels organismes estatals. Per exemple, el mes de juny hi haurà eleccions al Parlament Europeu, però com sempre la circumscripció serà única per a tot el territori espanyol. En aquest tema del foc, per sort, sembla que un ministre ha dit que l'Estat defensarà la peculiaritat de la Patum i de les Falles, però si ho fa, ho farà bé? Ho defensarà com ha defensat la no-oficialitat de la llengua catalana a Europa, o com ara que el PP hi qüestiona la immersió lingüística? Nosaltres, europeus des de sempre, ens adherim al Manifest del món del foc des de la nostra terra. Volem ser europeus sense renunciar a les nostres tradicions: qui perd els orígens perd identitat.

Sarment