Arbres de Balsareny (XIX)

 

La noguera

La noguera ( Juglans regia ) és un arbre corpulent, de capçada ampla, que pot arribar als 30 metres d'alçària. La seva escorça és de color gris esblanqueït, llisa quan és jove i amb fisures més endavant. Les seves fulles són caduques i aromàtiques. Tenen un típic color verd clar i els nervis força marcats. Són fulles compostes, formades per un nombre imparell de folíols (de 5 a 9), força grossos (d'uns 8 a 20 cm . de llargada cadascun), ovalats, enters (sense dents) i gruixuts.

El reng de nogueres de la carretera de Súria (Km. 45)

La noguera floreix a l'abril i al maig. Presenta, per separat, flors masculines i femenines en el mateix arbre. Les femenines surten al mateix temps que les fulles sobre els brots tendres, en tant que les masculines (les que porten el pol·len) formen agrupacions (inflorescències) que pengen de les branques velles.

Detall de la fulla composta de la noguera

La fructificació té lloc al setembre i octubre i el fruit és ben conegut, és la nou, comestible i molt apreciada com a fruita seca. Es tracta d'un tipus de fruit anomenat tècnicament drupa , que consta d'una closca dura no comestible i al seu interior conté una gran llavor, que és la part pròpiament comestible, formada per 4 característics lòbuls irregulars i que conté greixos. Les nous solen trobar-se a l'arbre d'una en una o bé en grups de 2 o 3.

Detall dels fruits de la noguera, les nous

La noguera és un arbre originari de l'Àsia central, que després es va anar estenent pels Balcans (possiblement gràcies als grecs i els romans) i més endavant va arribar fins a l'Europa central i occidental, on es cultiva bastant per obtenir-ne els fruits, les nous, però també per aprofitar-ne la seva fusta, que és molt útil per a la fabricació de mobles; és una fusta resistent i lleugera. Tots coneixem la bona qualitat dels mobles fets amb fusta de noguera, encara que també el seu preu elevat. Cal dir que amb les nous també s'elabora la ratafia, el popular licor.

Podem també trobar nogueres fora dels cultius, on creixen de forma espontània, já que aquest arbre actualment està força naturalitzat. Al nostre país podem veure nogueres a les zones humides, cultivades o espontànies. De fet, no és una espècie massa estesa, encara que darrerament en algunes comarques se n'ha augmentat el cultiu amb varietats seleccionades.

A Balsareny hi tenim nogueres? Doncs sí. N'hi ha en alguns carrers i als afores. Així, en tenim una a la Costa del Castell (prop de la riera), unes de petites al barri de la Coromina (carrer Síquia) i una de ben grossa al final del carrer Camí del Molí (sobre la riera de la Roqueta ). Per altra banda, són força conegudes i antigues les 10 o 12 nogueres que hi ha plantades a banda i banda de la carretera de Súria, entre el primer i segon quilòmetres aproximadament. També en podem veure algunes, bastant grosses, plantades al costat mateix de la síquia, al tram que transcorre per la zona del “balç”, paral·lel a la carretera vella, junt amb freixes i lledoners. Igualment, més avall, a ran de síquia, a l'alçada de la mina (sobre la “Gates”), en veiem algunes més.

El ginjoler

El ginjoler ( Ziziphus jujuba ) és un arbret, d'uns 4 a 6 metres , no gaire conegut (encara que dóna alguns topònims, com és el carrer Ginjoler de Manresa), de tronc recte, capçada bastant ramificada i escorça molt esquerdada i semblant a la dels pins. Les branques són una mica penjants i espinoses; les joves són verdes i tenen forma de ziga-zaga. Les seves fulles són caduques i es disposen ordenades al llarg de les branques en dos rengles de forma alternada. Cada fulla té dues espinetes a la base, encara que de vegades falten. Són fulles ben ovalades i acabades amb una mica de punta, de contorn dentat (amb dents molt fines i arrodonides) i es caracteritzen per tenir 3 nervis principals molt visibles (un de recte que passa pel mig de la fulla i dos a cada costat una mica arquejats).

Un dels ginjolers que hi ha al costat del Castell de Balsareny

La florida té lloc a l'abril i el maig i les seves flors són molt petites, grogoses i estan agrupades en inflorescències més o menys esfèriques que surten a les axil·les de les fulles. Els fruits surten al setembre i són els gínjols, de forma i tamany semblant a una oliva, que quan estan madurs adopten un color vermell i són comestibles.

Detall de les fulles del ginjoler

El ginjoler és una espècie d'origen asiàtic que va ser introduïda a Europa com a arbre ornamental i pels seus fruits aptes per al consum. És un arbre força resistent a la secada i aguanta el fred gràcies al fet de brotar força tard a la primavera. No és gaire freqüent trobar-lo actualment però, a Balsareny, n'hi tenim alguns exemplars, encara que no als nuclis urbans. Es troben al turó del Castell. Un parell estan plantats al dos vèrtexs de la cara nord de la planta del Castell, al costat del passadís que dóna tota la volta al monument. Però, més avall, a l'alçada de la coneguda “bassa”, al costat d'un alzinar, n'hi ha alguns més, que probablement haurien crescut de forma subespontània, és a dir, s'hi haurien naturalitzat.

Detall dels fruits del ginjoler, els gínjols

Aquests arbres, tant la noguera com el ginjoler, actualment encara es troben sense fulles. Haurem d'esperar fins una mica entrada la primavera per a poder-los veure bé amb les seves noves fulles i flors.

Isidre Prat

 

 
 

.