Arbres de Balsareny (XVIII)

 

La figuera

La majestuosa figuera situada al parc del barri de Cal Nosa, prop de Navàs.

La figuera és un conegut arbre caducifoli, no gaire alt, d'escorça llisa i grisa i de capçada irregular i ampla, que sovint treu les branques des del nivell de terra o a poca altura, les quals són llargues i creixen horitzontalment. El seu nom científic és Ficus carica i pertany a la mateixa família que la morera; per això, igual que aquesta , sota l'escorça i dins de les fulles conté uns conductes que elaboren làtex, un líquid blanc enganxós.

Les fulles són grosses, peludes i dividides en lòbuls de marge més o menys ondulat, amb els nervis molt marcats, sobretot al revers. L'anvers de la fulla és de color verd fosc i de tacte molt aspre, mentre que el revers és verd clar i no tan aspre. Són característics els borrons ben visibles que surten a l'extrem de les branques quan s'acosta la primavera, formats per dues escames i acabats en punta, d'on sortiran les fulles (també en surten al llarg de les branques, però els seus borrons són molt petits).

Les flors són molt menudes, no vistoses, i es fan a l'interior d'un receptacle en forma de pera que es forma a l'axil·la de les fulles, i que es converteix en la figa, comestible, quan es fa carnós i dolç. La figa és una infructescència, que conté a dintre els petits fruits que provenen de les floretes. Per tant, els veritables fruits no són les figues sinó els pinyols que hi ha a dintre.

Una de les figueres que envolten el centre urbà de Balsareny, a la prolongació de la carretera de Berga, prop del Pont dels Traginers.

Les figueres són força sensibles a les glaçades fortes, que sovint les mata, encara que després fàcilment rebroten des de l'arrel. Són arbres originaris de l'Àsia, molt conreats al mediterrani com a arbres fruiters, per a obtenir-ne les figues, que es poden consumir fresques o seques. Hi ha moltes varietats de figueres cultivades. A la nostra terra les figueres s'han naturalitzat, arrelades a les escletxes de les roques, i per això també trobem, als camps i camins, figueres silvestres o bordes (també es diuen cabrafigueres), que solen ser petites i donen unes figues menudes i poc carnoses, i sovint no en fan, de figues (perquè als receptacles, en lloc d'haver-hi flors masculines i femenines, només n'hi ha de masculines).

Detall d'una fulla de figuera

A Balsareny trobem moltes figueres a les zones urbanes: al darrer tram del carrer del Castell, en un pati del carrer del Bruc, a la Costa del Castell, al final de la carretera de Berga (prop del pont dels Traginers), al Trull, al carrer Sant Marc, a la Costeta, a la carretera de Moià, al Repeu, al passeig del Riu, etc. Per altra banda, n'hi ha als nuclis perifèrics: als barris de Cal Nosa i Cal Rata, a la colònia minera, a la carretera de Vilafruns i a l'entorn de la Masia. També és molt corrent haver-hi figueres plantades al pati de casa i als horts.

El liquidàmbar

El liquidàmbar (Liquidambar styraciflua) és un arbre d'alçària mitjana, de capçada més aviat allargada, de tronc gruixut i recte, amb les branquetes lluents, d'escorça grisa o marrona amb moltes fissures (de vegades porta tires de suro).

El liquidàmbar d'un pati del carrer Ponent, entre la carretera de Manresa i la plaça de la Mel.

Les fulles són caduques i tenen una forma palmada, dividides profundament en uns lòbuls (normalment 5, però a voltes 7) que són molt punxeguts i amb dents fines, i tenen un pecíol molt llarg. Són d'un color verd fosc per l'anvers i més clar pel revers, però, a la tardor, abans de caure, adopten uns bonics colors groc, taronja i vermellós. Fan de 10 a 20 cm. de llargada i d'amplada i són aromàtiques.

Aquest arbre floreix del març al maig, amb flors no gaire vistoses; n'hi ha de masculines i de femenines al mateix exemplar. Els fruits són una mena de boles amb punxes (de 2 a 3 cm. de diàmetre), que maduren a la tardor i es queden penjats a l'arbre durant tot l'hivern. Les llavors són dintre de les boles i tenen unes ales que les ajuden a dispersar-se pel vent.

.

Detall de la fulla d'una varietat de liquidàmbar.

És un arbre originari dels Estats Units i Mèxic, introduït a Europa al segle XVII, on es cultiva sobretot com a espècie ornamental, pel seu bonic color de les fulles a la tardor. Hi ha més de 20 varietats de liquidàmbar, amb diferències en els tons del color de les fulles i en la seva forma. En algunes se n'aprofita la fusta per a fabricar mobles i per a revestiments.

De cara al seu cultiu, cal tenir en compte que té un creixement bastant ràpid, necessita força aigua i resisteix bé el fred i les glaçades fortes. Per això el trobem plantat en diversos llocs del Bages. A Balsareny, per exemple, no el trobem en llocs públics, però crec convenient esmentar aquesta espècie, i així donar-la a conèixer, perquè la podem veure en alguns recintes particulars (no gaires), com és en un pati del carrer Ponent, entre la carretera i la plaça de la Mel i en algun jardí de la zona residencial de La Coromina. A Manresa, en canvi, en podem veure uns quants de plantats a l'espai públic, com és al carrer Guimerà i a la Bonavista, en ple centre de la ciutat.

Isidre Prat

 

 
 

.