Una trucada, gent compromesa

 

Va saps què, no diguis res i deixa córrer el món que són quatre dies. Ep, fes-me cas, no t'enredis ”. Quantes vegades haurem sentit aquest raonament? Excepcionalment gairebé sempre algú pren la decisió de no dir res davant qualsevol situació digna de ser denunciada o bé ser publicada.

Ens falta compromís? Crec que sí, i crec saber per què. Vivim en una societat que només parla i no sap escoltar. I sense escoltar difícilment arribarem a poder dialogar, i arribats a aquest punt, vinga, tots els escambells damunt nostre.

Darrerament Balsareny, com a poble compromès, Déu n'hi do del compromís que assoleix en els camps de la cultura, l'esport, la política i l'ús social, però malgrat que sí que sabem fer tantes i tantes coses, avui m'ocupa un fet que vull que sigui vist com exemple del que tantes vegades hauríem d'haver fet, i no hem fet, públic.

Voltant a dos quarts de nou del matí, vaig despenjar el telèfon i una veu comunicadora em féu avinent el cas: “ Josep, ja saps el fet que es va esdevenir aquella tarda festiva que Balsareny va celebrar amb tant d'encert i que personalment vull que tingui continuïtat? Doncs bé, t'explico”.

La referència festiva es referia a la Fira d'Entitats. Arribava l'hora de plegar veles i, a l'estand on principalment el més menuts van poder prendre un compromís educatiu envers l'esport de la pesca, una quantitat de peixos portats a la fira per entrenament de l'art de pescar foren abocats al terra de la plaça davant de molts nens. Aquest fet, molt lamentable educativament parlant, va fer plorar més d'un nen i nena que es trobava allà.

“Punta de Brau”, després de rebre aquesta trucada, va posar-se en contacte amb un membre de l'entitat afectada, el qual va disculpar-se i va confessar que ell no hi era, i que per tant no en podia dir res.

Una trucada, gent compromesa. Gràcies Balsareny.

Josep Gudayol i Puig