Arbres de Balsareny - XVI

 

Els aurons

Els aurons són un grup d'arbres centreuropeus que viuen bé al nostre territori en llocs força humits. Es troben sovint a les rouredes que hi ha prop de rius i rieres, o també viuen de forma aïllada, però no solen formar, ells sols, boscos gaire grans. Són de fulla caduca. A la tardor és molt peculiar veure el color groc o vermell de les seves fulles, que dóna una gran bellesa als aurons entremig dels altres arbres.

Un caràcter ben distintiu d'aquest grup és el seu fruit de tipus sàmara, que ja vàrem explicar el mes passat, format per una mena de nou que conté una llavor i compta amb una ala per dispersar-se. Igual que el negundo (d'origen americà), que, com vàrem dir, pertany també en aquest grup (és del mateix gènere Acer ), els fruits dels aurons estan formats per dues sàmares unides formant un angle (variable segons l'espècie d'auró); aquesta disposició els serveix per volar i escampar-se, per mitjà del vent, quan són madures, fent un moviment giratori en l'aire que evita una caiguda a terra gaire ràpida i poder així arribar més lluny.

Hi ha diferents arbres d'aquest tipus. A part del negundo, que ja vàrem veure, a Balsareny hi tenim l' auró blanc , l' auró negre i el plàtan fals , les 3 espècies que descriurem a continuació. Dues espècies més, la blada i l' erable , no les veiem a la via pública, per bé que la blada segurament la podem trobar plantada en alguns jardins particulars.

Per altra banda, al tram del Llobregat que va del pont del riu de Balsareny al pont de Castellet (al costat de Navàs), declarat “Espai d'Interès Natural” , hi destaca una gran riquesa d'aurons i blades. Gairebé és l'únic lloc del Bages on hi ha, en una distància d'uns 800 metres (de la caseta de la resclosa dels manresans cap avall, en sentit Manresa), tots els arbres d'aquest grup que viuen a la comarca de forma natural, en un tipus de vegetació que anomenem roureda amb aurons : hi ha aurons blancs, aurons negres (amb dues subespècies diferents), blades (amb dues subespècies també) i negundos.

L'auró blanc

L'auró blanc ( Acer campestre ) és un arbre no gaire alt, de capçada força ampla, densa i irregular. Les branques joves solen estar recobertes d'una capa de suro irregular i arrugada. La seva escorça és grisa però, quan envelleix, s'enfosqueix i s'esquerda.

Les fulles són simples, d'un color verd fosquet per l'anvers i verd clar lluent pel revers, i estan col·locades a les branques de dues en dues (oposades). Són de mida mitjana: d'uns 5 a 10 cm . d'amplada i de llargada (però una mica més llargues que amples), a part del pecíol, que és força llarg. Estan dividides en 5 lòbuls, d'extrems arrodonits, separats per entrants força profunds (forma palmada); els dos lòbuls més a prop del pecíol solen ser més petits que els altres tres. Els marges dels lòbuls presenten dents amples. Les fulles, en arribar la tardor, es tornen d'un color groc molt vistós característic abans de caure.

L'arbre floreix a l'abril i el maig, al mateix temps que surten les fulles. Les flors són petitones, grogoses, i s'agrupen formant uns raïms erectes. Els fruits són els típics del grup, com hem dit, dues sàmares formant un angle entre elles, que, en el cas de l'auró blanc és de 180º, dit d'una altra manera, les dues ales estan ben obertes, en línia recta, com es pot veure a la corresponent fotografia. Primer tenen un color verd-grogós i, quan maduren, a la tardor, es tornen marronoses.

Auró blanc de la cruïlla de la carretera de Vilafruns amb el camí de La Fodina.

Detall de la fulla composta del negundo.

L'auró blanc viu de forma natural a la muntanya mitjana, a rouredes i boscos de ribera, ja que li agrada la humitat. La seva fusta es fa servir en ebenisteria i torneria. També el podem trobar plantat en alguns indrets urbanitzats i sovint s'utilitza per a formar tanques. A Balsareny, a part de trobar-ne molts d'espontanis, com hem dit, a la zona del riu Llobregat, nomes en tenim de plantats al final de la carretera de Vilafruns (sobretot al costat esquerre), a la frontera amb el terme municipal de Sallent; i també, allà mateix, al començament de la carretera de la Fodina, uns bonics aurons blancs formen un passeig a banda i banda, alternats amb plàtans.

L'auró negre

L'auró negre ( Acer monspessulanum ) és un arbre no massa alt, de capçada densa i ampla, de tronc força ramificat i de vegades, quan envelleix, pot estar retorçat. L'escorça és grisenca, llisa quan l'arbre és jove i esquerdada formant plaques quan es fa vell.

Les fulles, caduques com tots els aurons, són simples, una mica dures i estan col·locades de forma oposada. Són de color verd fosc i mats (no lluents) per l'anvers, mentre que pel revers tenen un to blavenc. Són força més petites que les de l'auró blanc, fan d'uns 3 a 6 cm .d'amplada i més o menys igual de llargada, amb el pecíol (la cua de la fulla) prim i llarg (pot arribar als 4 cm .) i sovint vermellós.

Un auró negre al nucli habitat de La Rabeia.

 

Detall de les fulles petites de l'auró negre.

Detall del fruit de l'auró negre, amb les dues ales unides i ben tancades.

La característica principal de les fulles és que són palmades, com en l'auró blanc, però només estan dividides en tres lòbuls ovalats que formen angle recte entre ells. Segons com és el marge dels lòbuls, es distingeixen dues subespècies o varietats d'auró negre: una amb el marge dels lòbuls enter i ben llis ( A. monspessulanum monspessulanum ) i l'altra amb el marge que presenta algunes dents ben marcades ( A. monspessulanum martinii ). A la tardor, abans de caure, les fulles es tornen de diferents colors, com el groc, l'ataronjat i el vermellós.

Les flors també surten al mateix temps que les fulles, a la primavera (abril i maig) i les flors tenen la mateixa estructura que les de l'auró blanc, però s'agrupen formant uns raïms penjants (no erectes).

Els fruits són també dues sàmares unides (propi del grup), però en aquest cas formen entre elles un angle molt tancat, proper als 0º; les ales gairebé es toquen (cosa que el distingeix de l'auró blanc, en què l'angle és molt obert). Tenen un color vermellós i després es tornen marronosos a finals d'estiu i a la tardor, quan maduren.

Igual que els altres arbres d'aquest grup, l'auró negre viu de forma natural a llocs frescos i humits (obagues, prop dels rius i rieres…), en comunitats com les rouredes, les boixedes i les freixenedes. Tanmateix es pot trobar també aïlladament en llocs una mica secs. Suporta molt bé el fred.

És un arbre de creixement lent. La seva fusta s'utilitza en fusteria i artesania. També es fa servir en jardineria, però no massa.

A l'espai natural esmentat abans, a la zona de la Resclosa dels Manresans, hi destaca una gran riquesa de les dues subespècies d'aurons negres: la de fulles amb lòbuls enters i la de fulles amb lòbuls dentats. També n'hi ha de forma natural en altres punts humits del nostre terme municipal. Entremig de les cases del nucli de la Rabeia, sobre la fàbrica, i orientada cap al riu, hi trobem una roureda amb aurons negres. Però no en veiem enlloc més a zones habitades. Tampoc no n'hi ha de plantats als nostres carrers. Sí que es troba en algun jardí particular.

El plàtan fals

El plàtan fals ( Acer pseudoplatanus ) és un arbre força alt (pot arribar als 30 metres ), de capçada alta, arrodonida i compacta. Té el tronc recte i les branques vigoroses, amb l'escorça llisa, en la qual es formen petites i primes plaques que es van desprenent.

Els plàtans falsos del costat del pavelló municipal.

Les seves fulles són simples, grans (de 12 cm . o més d'amplada, la majoria), amb l'anvers de color verd fosc i mat, mentre que el revers és d'un color verd-blavís més clar; el seu pecíol és força llarg. Es col·loquen de dues en dues (oposades), com els altres arbres del grup. Cada fulla està dividida en 5 lòbuls dentats (els dos més propers al pecíol solen ser més petits), separats per entrants tancats i profunds.

Són grosses fulles palmades, que recorden les del plàtan, espècie molt abundant als nostres carrers, del qual ja vàrem parlar fa temps (d'aquí ve el seu nom: plàtan fals ), encara que no s'hi assemblen tant com les de l'anomenat erable ( Acer platanoides ), un arbre poc freqüent a Catalunya, que gairebé només es troba de forma natural a l'alta muntanya. Les fulles d'aquest últim tenen els lòbuls molt oberts i les dents grosses i molt punxagudes, com les del plàtan, mentre que les fulles del plàtan fals tenen els lòbuls més tancats i les dents més fines. Són fulles caduques, que a la tardor, abans de caure, adopten un típic color groc or.

Detall de les fulles del plàtan fals.

Detall dels fruits del plàtan fals, amb les ales bastant tancades.

El plàtan fals floreix al maig, quan surten també les fulles, amb unes inflorescències en forma de raïm, que pengen, formades per flors grogoses petites. El fruit madura a la tardor (setembre-octubre) i les dues ales que el constitueixen estan força tancades, però no tant com les de l'auró negre (formen un angle agut). El que sí que distingeix clarament el plàtan fals, com també l'erable, del veritable plàtan és que en els dos primers es forma el doble fruit alat, típic dels aurons (en el cas de l'erable, amb un angle molt obert), mentre que el fruit del plàtan no té res a veure amb això, sinó que és, com ja vàrem veure, aquella mena de petites pilotes marronoses amb punxes.

El plàtan fals, com l'erable, el localitzem a la muntanya, però és també força rar. Només el trobem espontàniament a la Cerdanya i, cultivat, en alguns punts com el Montseny. També es sol plantar com a arbre ornamental i per a fer ombra. Així, a Balsareny podem veure plàtans falsos fins a tres llocs diferents: un sol exemplar al jardí de darrere del Casal, un parell a la baixada que porta a la fàbrica del Molí (entremig dels plàtans normals) i 4 al costat mateix del pavelló municipal, tocant gairebé la paret lateral nord (també n'hi ha un altre, més petit, a l'altre costat, entre el pavelló i les pistes de tennis).

Isidre Prat