Recursos humans

 


Avui no he anat a prendre el cafè amb els amics, tenia assumptes familiars a solucionar i he anat amb les meva filla fora de casa. Mentre prenia el cafè, ella s'ha  n'anat, i jo he agafat un d'aquests periòdics gratuïts que hi ha a tot arreu. Ni tan sols sé si era d'avui. Com que el meu ànim estava una mica decaigut  de tant sentir  parlar de crisi, m'he dedicat a llegir els anuncis de treball, per "veure" què passa. I veig que són una font inesgotable de sorpreses, per les bestieses que s'hi posen, però el d'avui s'endú el palmell.


Avui estic perplex. Resulta que una companyia internacional anuncia que té diversos llocs per a cobrir. Jo m'he “fet la composició de lloc” que ha de ser per a una cadena hotelera, per les ocupacions que ofereixen. Demanen, entre altres, un/a aprenent/a de perruqueria, una senyor/a de la neteja i un/a assistent per a recepció (imagino que ha de ser el típic “noi/a per a tot”).

Molt de cop d'ull, a les primeres condicions:“ Con don de  gentes y muy buena presencia ", Apa aquí! Ara per  netejar es necessita anar vestit/da de Valentino Garavani? Quant de mal està fent l'estètica de Mary-Lety! Però no queda aquí la cosa. Segueix l'anunci dient que: “ Ofrecemos discreción a las colocadas "
Colocadas ? Discreción ? Però, qui estan contractant? Un senyor/a de la neteja o Cristiano Ronaldo?


A continuació se'ls demana que enviïn, juntament amb la sol·licitud de l'ocupació, un curriculum vitae . Aquesta gent de Recursos Humans no coneix fronteres. Anem per pams.


Les senyores de la neteja han de  saber llatí per conèixer el significat de curriculum vitae ? Donem per fet que sí, i ara ve la segona part. M'he posat en el lloc de la sol·licitant al lloc de senyor/a de la neteja (no en va practico a casa diàriament el tema de treure la pols i ho conec millor que el d'aprenent de perruquera), i m'he perdut en la segona part (aquí és on la meva imaginació  ja no pot més). Les meves  possibilitats de la redacció del susdit curriculum vitae , què seria? Així?


—Em dic Bartolo, o  María Josefa (tan se val), però atenc per "Tolo", "Pepi", i també per “escolta tu” ¡ perfectament! Des de petit/a he tingut una relació especial amb el raspall, la pala, el fregall i els electrodomèstics de la casa sense que hagin “sortit per potes” al veure'm arribar. Sóc llicenciat/ada en "vaporetta" i doctorat/ada en aspiradora normal i anti-àcars(en els coixins) He estat assistent/a per hores d'un estanquer “amb possibles”; d'un director general d'una empresa de productes de neteja i d'una senyora amb títol que jugadora de  bridge. Intern/a a casa d'una folklòrica i no he dit res a cap televisió, ni una paraula de tot el que aquests ulls han vist.


Estic donat/ada d'alta a la  Seguretat Social com a assistent/a des dels 20 anys i no pertanyo a cap sindicat. Les condicions me les negocio jo mateix/a. Al llarg de tota la meva carrera només he trencat 9 gots, el cap d'un cigne que vaig enganxar i em va quedar de conya, i els electrodomèstics han sobreviscut al meu pas.


He treballat amb nens sense donar-los mai un clatellot. Amb ancians, als quals he deixat que em toquin el darrere, i les meves condicions sexuals són variades, encarant seriosament el “dia després” d'alguna que altra reunió privada.


I així podria seguir emplenant folis amb bestieses semblants, perquè per contestar al director de Recursos Humans, aquesta llumenera que ha redactat aquest anunci, tinc possibilitats infinites en el meu cap, per començar ara mateix a treballar.


El que donaria jo per enviar-li un “curriculumet especial de la casa” i fotre-li pels morros, per cretí. La pena és que no podria veure-li la cara mentre el llegeix. Vagi-se'n a fer punyetes, senyor director de Recursos Humans!

Josep Estruel Filella