Albert Otero, artista del món del còmic creatiu

 

L'Entrevista vol ser això, conèixer una mica més tots els balsarenyencs. Ens trobem al petit estudi que l'Albert Otero Bonet té a casa seva. Tal com ens diu: “És una llarga història, jo crec que tot va començar quan jo era un nen de 3 o 4 anys”.

L'Albert va néixer a Balsareny el 30 d'abril de 1988. Va cursar l'ensenyament primari al poble, i els secundaris i el batxillerat a l'Escola Diocesana de Navàs. Actualment segueix els estudis d'art i disseny a Barcelona, a l'escola Massana.

Li agrada llegir, i sobretot la lectura fantàstica, un dels seus hobbies. Últimament està llegint Un món sense fi, de Ken Follet.

Pel que fa als esports, li agrada molt jugar a futbol i a tennis, dos dels esports que ha practicat des de molt petit amb els seus amics. Tal com ens diu: “considero el temps lliure com un premi a l'esforç prèviament realitzat”. També li agrada jugar a jocs amb l'ordinador, és amant del bon cinema i sempre que pot segueix les pel·lícules en estrena.

- Explica'ns, primer de tot, com va començar la teva dedicació per l'art i el dibuix artístic comercial?

- Doncs des de que era un nen de 3 o 4 anys, al ser fill únic, m'encantava tancar-me a la meva habitació i jugar amb “Play-mòbils” i “Lego”, construint i inventant les meves històries, i creant noves construccions amb les que ja tenia. M'agradava innovar, descobrir noves maneres per tal de distreure'm. Tot, fins que un bon dia els meus pares em van trobar assegut a la taula del menjador envoltat de còmics, fulls en blanc i un senzill llapis intentant dibuixar un còmic dels que eren els meus ídols: “Mortadelo y Filemón”. I així és com es va despertar la meva afecció pel dibuix i vaig començar a comprendre i a crear tot un món d'imatges. Em fluïen les idees per crear i plasmar tot un ventall d'expressions que necessitaven ser plasmades i explicades.

- El teu treball artístic l'has utilitzat des d'alguna escola professionals, com és l'escola d'arts i oficis Massana?

- Fins fa poc el dibuix per mi era un hobby. Fa cosa de dos anys, però, que ha vingut a formar part d'una manera de viure. Els meus pares, veient la meva facultat pel dibuix van decidir portar-me a uns cursets de dibuix, quan jo tenia 10 anys. La meva inventiva em donava per un munt d'històries. Creava moltes vinyetes: em sortien com xurros. Us puc dir que crec que la meva escola ha estat sempre casa meva. Durant un temps algunes persones em deien que jo tenia un do i que aquella facilitat per dibuixar era tot un camí per dedicar-m'hi. En arribar a la majoria d'edat i després d'haver fet estudis de Relacions Laborals, vaig dir-me a mi mateix: Albert, tu ets bo en el dibuix, dedica-t'hi. I aquí estic!

- Com s'anomena la tècnica amb què fas possible transmetre el teu missatge artístic?

- Bé, és l'anomenat còmic. El llapis, a través d'un moviment retolador em fa crear tot un seguit de personatges amb signes graciosos, amb un cap gros, de faccions ressaltades i extremitats petites que trametin bona dosi d'humor personal. Cada dibuixant té el seu estil personal de dibuix, i les seves creacions i personatges estan dotats d'una essència o característiques pròpies que són úniques en ells. Personalment crec que un dibuixant ha de tenir el seu propi estil i ser-li sempre fidel. A la vida un hom ha de saber sempre valorar tot el treball fet per altres dibuixants. La vida és un aprenentatge constant. En el meu cas us he de dir que sento una gran admiració per, entre altres, Francisco Ibáñez.

- Quantes hores diàries dediques a dibuixar?

- No tinc establert un horari diari per dibuixar, ni unes hores fixes. Simplement, quan es tracta de fer algun treball per encàrrec, cosa que faig, ja que hi ha bastants clients que m'ho demanen, procuro fer-m'ho venir bé encara que d'altres coses m'ocupin el temps. Em sento tan bé dibuixant... Talment és una de les moltes maneres que algú té per tal de desconnectar de la quotidianitat rutinària. Em permet entrar en un altre món, en el qual m'hi trobo molt bé.

- Sarment ha tingut l'ocasió de poder conèixer de primera mà algun dels teus treballs reproduïts sobre una base de plàstic (un bonic got d'ús quotidià). Dibuixes també sobre altres bases de matèria primera diferent?

- Sí, aquell got el vaig fer per encàrrec de la meva cosina. Al llarg dels anys he fet treballs que han estat dissenyats per ésser estampats en samarretes. He dissenyat algun logotip personal que m'han demanat i que ha estat imprès sobre bases molt diverses. He guanyat algun concurs. També, a l'Escola Diocesana de Navàs hi he deixat alguna petjada artística en quadres i dibuixos que decoren les parets. He dissenyat alguns punts de llibre. El meu treball s'estén també a dissenyar tatuatges, ja que hi ha hagut alguns amics i amigues que m'ho han demanat, i sincerament crec que és molt interessant explorar aquesta tècnica.

- Còmics: consideres prou bona aquesta modalitat en el dibuix per a dedicar-t'hi plenament?

- De fet, com a tècnica de dibuix, el còmic és la vessant artística que més m'agrada, la que més bé se'm dóna i en principi la que més m'atrau, encara que també considero molt interessant experimentar amb tècniques d'altres tipus. Aprofitant l'oportunitat que em doneu a l'entrevista, us he de dir que quan els meus avis van celebrar els 50 anys de casats vaig dibuixar-los un retrat. Amb això vull dir-vos que considero molt lloable el dibuix artístic seriós (vull dir, fora del vessant humorístic). A la meva facultat ens fan dibuixar tota mena de temes que potencien el dibuix realista. Estic molt content d'haver-me pogut dedicar a aquesta meva passió pel dibuix professional.

- Gràcies Albert, i molta sort.

Josep Gudayol i Puig