- Editorial -

El Molí tanca 

 

La crisi global que va començar als Estats Units amb la fallida de les subprime i d'alguns bancs d'inversió americans està fent trontollar els mercats financers d'arreu del món. De cop i volta, tots aquells “neocon” que predicaven la no intervenció dels Estats —exempció d'impostos, privatització total dels serveis— i sostenien que els mercats s'autoregulen sols, ara s'acullen a la intervenció dels governs perquè salvin llurs empreses amb diners públics. I els governs ho han de fer, perquè en cas contrari, les conseqüències econòmiques i socials serien encara pitjors. Tot i això, la crisi opera en cadena, i després de la crisi immobiliària —palesa a Balsareny, com arreu, per les obres parades—, un efecte cascada està incidint sobre altres sectors de l'economia, amb una perceptible desacceleració del consum, que pot repercutir en reduccions de plantilles i tancaments d'empreses. A la Catalunya central, com a altres llocs, ja han començat a anunciar-se, amb crisis com les d'Eurofil, Tyco, Dresca, Pirelli…

A Balsareny la trista notícia ha estat la decisió del grup Egarfil de presentar expedient d'acomiadament col·lectiu dels 44 treballadors de Filatures Balsareny, al·legant les pèrdues continuades en el seu compte de resultats i la crisi general del sector, molt afectat pels expedients de regulació d'ocupació. En el moment d'escriure aquestes ratlles, s'havia celebrat una primera reunió, sense acord, a la Inspecció de Treball, entre representants de l'empresa i dels treballadors, que consideren del tot insuficient la proposta d'indemnització que Egarfil ofereix: 27 dies per any treballat, amb un topall entre 15 i 17 anys, quan els treballadors demanen un mínim de 39 dies per any, amb un topall de 18 anys. Els representants de la plantilla han fet públic el seu malestar pel poc suport rebut per part de l'Ajuntament, independentment del fet que, en aquests casos, poc marge de maniobra puguin tenir els consistoris, i fins els governs autonòmics.

Després de les crisis dels anys 90, en què va caure el grup Gossypium i van tancar la Rabeia i Sant Esteve, la fàbrica del Molí —la més antiga del poble, ja que es va fundar l'any 1841— era l'últim vestigi important d'una indústria, la tèxtil, que durant molt anys va ser clau en l'economia del poble. Des de les nostres pàgines, la nostra solidaritat envers els treballadors.

Fira d'Entitats

S'ha celebrat la Fira d'Entitats, amb un èxit enorme de participació i de públic. Sense dubte, l'any que ve es podran millorar diversos detalls, però el conjunt, pensem, ha estat molt positiu, gràcies a la col·laboració de moltes entitats locals que s'han abocat en aquesta iniciativa. Ens en podem felicitar, perquè sempre és bo que les entitats es donin a conèixer fora dels seus propis àmbits d'acció. També l'Ajuntament ha tingut un detall, en posar als programes que el protagonisme en l'organització de l'acte corresponia a les entitats locals, amb el lògic suport del municipi. En realitat, la iniciativa va ser de l'Ajuntament, i també la coordinació de tot plegat, per bé que lògicament són les entitats les que hi han aportat la seva participació, sense la qual no tindria sentit la diada. Continuem, però, lamentant que s'hagi deixat de banda, en una cosa així, els consells de Cultura, Esport i Joventut, que apleguen pràcticament totes les associacions locals, i que haurien pogut assumir aquesta organització com a tals. En tot cas, enhorabona a les entitats pels seus esforços, que han obtingut l'èxit que es mereixien.

Anònims

El nostre butlletí té un norma, que hem explicat en diverses ocasions, i és que ens oferim a publicar les opinions que ens facin arribar els nostres lectors, amb l'única condició que no continguin injúries ni calúmnies, i que estiguin degudament firmades per una persona amb noms i cognoms, o bé per una entitat del poble degudament reconeguda. Quan l'escrit és fet per una persona física, no per una entitat, demanem el nom i cognoms de l'autor, que publiquem, i altres dades: adreça, telèfon i DNI, que no publiquem. Quan l'escrit és d'una entitat, de tothom coneguda, no ens calen aquests requisits. Lògicament, el coordinador del butlletí té la facultat de decidir la publicació o no d'un escrit, i el de tallar una polèmica quan ho consideri oportú. I els editorials, signats Sarment o CCB , són responsabilitat del coordinador. En cap cas no publiquem anònims, tot i que al llarg dels anys n'hem rebut més d'un.

Diem això perquè aquest any, amb pocs mesos de diferència, hem rebut dos anònims, de la mateixa mà, que no són pas insultants ni amenaçadors, sinó, tot al contrari, ben educats i ben raonats, on es posen en qüestió alguns dels nostres criteris editorials i algunes coses que publiquem. Hem de dir que tots els nostres lectors tenen dret a fer-nos arribar les seves opinions, i que agraïm les crítiques, i que les publicarem amb molt de gust per sotmetre-les a l'opinió pública, si van firmades. Nosaltres posem el nostre butlletí a la disposició de tothom qui ens vulgui fer arribar els seus punts de vista, i encoratgem tots els nostres lectors, inclosos aquests corresponsals anònims, que ens enviïn els seus escrits, que els farem públics. Estem oberts a difondre i debatre les idees de tothom, però ens les hauríeu d'enviar sense màscares.

Sarment