Arbres de Balsareny - XV

 

El negundo

El negundo és un arbre que pertany al mateix gènere (Acer) que els aurons (dels quals parlarem el mes vinent). El seu nom científic complet és Acer negundo . No és un arbre gaire conegut, per bé que es troba força estès pels nostres carrers i jardins.

Els negundos de l'entrada al col·legi Guillem de Balsareny.

Detall de la fulla composta del negundo.

Detall dels fruits de tipus sàmara del negundo.

Aquest arbre pot arribar a atènyer de 10 a 20 metres d'alçària i la seva capçada és més o menys arrodonida, l'escorça marronosa i les branques joves d'un color gris blavenc característic. És de creixement ràpid i de vida curta. És caducifoli: ara a la tardor es comencen a esgrogueir les fulles i han caigut totes a entrada d'hivern.

Aquestes fulles són compostes, a diferència de tots els aurons de per aquí, que les tenen simples. Cada fulla està formada per 1 a 4 parells de folíols ovalats, oposats, i un folíol terminal, que sol ser més gros i està format per tres lòbuls; tots aquests folíols són prims, d'un color verd clar, presenten dents irregulars a tot el marge i sovint estan una mica arrugats.

Les flors surten al març i abril, abans que les fulles. Hi ha flors masculines i flors femenines situades en exemplars diferents. Són poc vistoses.

El fruit d'aquesta espècie, com també dels aurons i altres arbres, és d'un tipus anomenat sàmara , que és com una mena de nou, que conté la llavor, amb una expansió en forma d'ala, que l'ajuda a dispersar-se. En el cas del negundo, les sàmares es troben sempre unides de dues en dues formant un angle força tancat, d'uns 60º (en alguns aurons, en canvi, les dues sàmares estan molt obertes entre elles o ben tancades, com ja veurem). Els fruits madurs, de color marró clar, es mantenen a l'arbre un cop han caigut les fulles.

El negundo és originari d'Amèrica del Nord i es va introduir a Europa cap al segle XVII. Actualment s'està naturalitzant en algunes zones europees, entre elles Catalunya, on cada vegada és més abundant als llocs humits, com els boscos de ribera, que constitueixen el seu hàbitat natural. També viu bé cultivat, encara que si el lloc és gaire sec, hi creix poc. El cas és que el veiem plantat per la nostra comarca pels parcs i carrers, tolerant bé el fred.

A Balsareny trobem negundos als típics ambients humits del passeig del Riu , sota el pont dels Traginers (on passa la riera del Mujal ) i a les Malloles (prop del riu), entre altres. Però també es troba plantat a carrers ben cèntrics, com és l'exemplar que hi ha al carrer de la Creu (al costat del til·ler), i els dos de la plaça Montserrat . Per altra banda, sabíeu que aquells 9 arbres que es troben al jardí que hi ha a l'entrada del col·legi Guillem són negundos? Doncs fixeu-vos-hi (mireu-ne la foto). També en tenim força a la baixada del Repeu , al costat mateix del camí; es veuen molt bé. De forma més dispersa, n'hi ha algun al Trull , al final del carrer de l'Om i al carrer de la Síquia , i, ja als afores, en veiem un a la prolongació de la carretera de Berga (zona del cementiri) i uns quants que es van plantar al llarg del primer quilòmetre de la carretera de Súria .

Per últim, també hi ha negundos a La Rabeia (al jardinet del costat de la fàbrica), a la colònia minera de Vilafruns i al recinte de la deixalleria (on n'hi ha 4). Tampoc no ens podem oblidar dels que tenen en alguns patis o jardins particulars. Cal destacar el negundo gros del pati del Centre Instructiu i Recreatiu , entitat centenària del nostre poble.

 

L'ailant

L'ailant ( Ailanthus altissima ) (en castellà, árbol del cielo ), és un arbre exòtic, bastant desconegut aquí, originari de la Xina , introduït a Europa com a arbre ornamental i, per tant, plantat en carrers i jardins, Actualment es troba ja naturalitzat a molts indrets.

És un arbre que es pot fer força alt, encara que el trobem sovint bastant baixet. Les seves branques surten del tronc d'una manera força irregular. És de creixement ràpid.

Els grossos ailants del marge del carrer de la Riera.

Detall de les grosses fulles compostes de l'ailant.

Detall dels fruits del tipus sàmara de l'ailant.

Les fulles són molt llargues (poden arribar a fer un metre) i són compostes, com el negundo. Cada fulla està formada per un nombre imparell de folíols, ni més ni menys que de 13 a 31, que fan d'uns 7 a 14 cm . cadascun. Els folíols són asimètrics (més llargs i amples d'un costat del nervi principal que de l'altre), ovalats i acabats en punta, una mica dentats (molt poc) i tenen una glàndula petita en forma de berruga en algunes dents (més visible pel revers), cosa que identifica aquesta espècie. Aquestes fulles tenen una peculiar olor força desagradable. Són caduques; a la tardor es tornen grogues i van caient totes de l'arbre.

L'ailant floreix a l'estiu. Les flors són molt petites, de color verd, i s'agrupen en inflorescències en forma de raïm. N'hi ha de masculines i de femenines en exemplars diferents, com altres arbres que hem vist. Els fruits, com els del negundo, també són del tipus sàmara , formada per una ala prima, estreta i allargada, amb una llavor rodona al mig (l'ala ajuda a la dispersió de la llavor mitjançant el vent). Aquestes sàmares són d'uns 3 a 4 cm . de llargada, de color groc al principi i marronoses quan maduren, a la tardor. Tenen un aspecte retorçat i s'agrupen en penjolls força vistosos (però estan separades entre elles, no unides de dues en dues formant un angle com en el negundo i els aurons). Aquests penjolls queden a l'arbre un cop han caigut les fulles.

Com ja hem dit, l'ailant el trobem sovint plantat als pobles i ciutats. Cal remarcar que resisteix força bé la contaminació atmosfèrica i també la sequera. Es multiplica molt bé a partir de rebrots de les arrels, cosa que s'aprofita per formar barreres de contenció de murs o terraplens, per exemple, a les vores de les carreteres, i per repoblar amb vegetació alguns llocs desforestats.

A Balsareny tenim uns grossos ailants arrenglerats al marge del carrer de la Riera (al tram final, darrere del Casal), en un punt on hi ha una cinglera sota de la qual, a uns quinze o vint metres de fondària, hi passa la Riera del Mujal . Des de l'altre costat de la riera ( camí del Serrat ) es veu molt bé la seva alçària, tal com es pot comprovar a la fotografia adjunta. També n'hi ha alguns, no tan grans, al barri de Cal Rata , en una vora del carrer Santa Rosa , sota de la qual també hi ha un petit precipici. Per últim, tenim un bosquet d'ailants plantats, ja als afores del poble, a les Malloles (a uns 400 metres al nord de la deixalleria ); fins i tot algun el podem trobar a més altitud, al costat del camí de la síquia . Ja fora del municipi, però molt a prop, a l' entrada a Sallent per la carretera vella, n'hi ha qui-sap-los al costat de la mateixa carretera (en un tram prop d'on l'autovia travessa per sobre).

Isidre Prat