Arbres de Balsareny - XII

 

El cirerer

El cirerer (Prunus avium) és un important arbre fruiter del nostre país, de la família de les rosàcies, com molts fruiters (prunera, pomera, codonyer…). Per bé que a voltes és força gran, sol ser més aviat baixet. Les seves branques destaquen per ser força dretes i rígides i per tenir l'escorça llisa i lluent, de color gris clar o rogenc, que es va desprenent en tires en els exemplars vells.

Les fulles surten a la primavera (ja que és un arbre caducifoli) i són força llargues (de 6 a 15 cm .), ovalades i acabades en una punta estirada, amb unes típiques dents molt marcades a tot el volt. Ajuda a saber distingir el cirerer d'altres arbres, sobretot fruiters, el fet que el pecíol de les seves fulles presenta dues petites glàndules vermelles en forma de berruguetes.

Exemplar de cirerer que hi ha a Vilafruns, al costat de la carretera (sobre la síquia)

Detall de les flors del cirerer

Detall de les fulles del cirerer i els fruits, les cireres

La florida del cirerer és a l'abril i el maig i té lloc sempre abans de sortir les fulles. Les flors són blanques, de bona olor, que surten agrupades en ramells. Els fruits lògicament són les cireres, que també solen anar agrupades. Maduren al juny. La cirera és, igual que la pruna, un tipus de fruit que hem anomenat drupa , de color vermell i més aviat petit. Constitueix una fruita comestible molt apreciada per l'home, però també molt buscada pels ocells, que sovint són els primers a menjar-ne.

El cirerer és un arbre molt conreat, per bé que també es poden trobar cirerers silvestres, sobretot a llocs frescos, de cireres més petites i molt poc dolces. A Catalunya se'n cultiven moltes varietats. De les cireres se'n preparen melmelades i licors. De la fusta del cirerer se'n fan mobles i instruments musicals.

Hi ha cirerers al nostre poble? Sí, evidentment. A molts horts i camps dels afores n'hi trobem. Prop dels nuclis urbans n'hi ha alguns, per exemple, a la carretera de Vilafruns (sobre la Gates , prop de la síquia), a la colònia minera, a la zona del Molí, a Sant Esteve, a la Rabeia i al jardinet de Cal Rata. Als patis particulars de moltes cases també és freqüent de veure-n'hi.

Arbre de l'amor

L'arbre de l'amor ( Cercis siliquastrum ) és un arbret no gaire alt, originari de la Mediterrània Oriental , de capçada ampla i molt irregular, d'escorça bruna finament clivellada.

Les seves fulles mesuren de 7 a 12 cm . de llargada, son enteres i tenen forma de cor (d'on ve el nom d'arbre de l'amor), amb un pecíol llarg. Són caduques, és a dir, a l'hivern l'arbre està pelat, sense cap fulla.

Un exemplar de l'arbre de l'amor, situat a Vilafruns, a l'esquerra de la carretera en sentit Sallent (prop del límit del terme de Balsareny)

Detall de les flors de l'arbre de l'amor

Detall de les fulles, en forma de cor, de l'arbre de l'amor

Les flors són molt vistoses, d'un color rosa molt fort, que donen una gran bellesa a l'arbre. Apareixen abans que les fulles, entre els mesos de març i abril. Mesuren d'1 a 2 cm . de llarg, són d'un tipus anomenat papilionàcies (en forma de papallona, quan són obertes) i surten damunt de les branques joves i velles i també sobre el tronc.

El fruit és un llegum vermellós, de fins a uns 10 cm . de llargada, que es queda penjat a l'arbre durant tot l'hivern o inclús tot un any sencer, fins que hi torna a haver nous fruits.

És un arbre molt plantat, ja que resisteix molt bé els ambients contaminats de les ciutats. També se n'utilitza la seva fusta. Diu la tradició que en aquest arbre es va penjar l'apòstol Judes després d'haver traït Jesucrist. Als carrers cèntrics del poble no n'hi trobem, però hi ha exemplars de l'arbre de l'amor a Vilafruns: al costat de “ La Masia ”, a la carretera i al recinte de la mina. També en podem veure un al camí del Castell, entre la capelleta de Sant Antoni i la Bassa. D'altres es troben en jardins particulars del municipi.

Acàcia falsa

La falsa acàcia o robínia (nom científic: Robinia pseudoacàcia ) és un arbre caducifoli que pot arribar als 25 metres d'alçària, de capçada ampla, densa i de forma irregular. Les seves branques són espinoses i l'escorça és grisenca i, quan és vella, es troba molt esquerdada.

Un grup de robínies o acàcies falses, situat entre els carrers Carrilet i Camí del Molí

Detall de la fulla composta de l'acàcia falsa

Detall dels ramells de flors de l'acàcia falsa

Una característica que serveix per a identificar aquest arbre és la seva fulla, que és composta, és a dir, està formada per una quantitat de fulletes més petites, anomenades folíols, que són en nombre imparell i n'hi ha de 7 a 25 (estan posats de dos en dos i a l'extrem n'hi ha un de sol situat al mig; tot plegat és una sola fulla, que sol fer de 10 a 35 cm . de llargada; vegeu-la a la fotografia adjunta) (1) . Aquests folíols són el·líptics o ovalats i tenen el marge enter. És curiós que, cap al vespre, els folíols es tanquen i el conjunt de la fulla va caient i es queda vertical, mentre que a la matinada següent passa el procés contrari. Les fulles de la falsa acàcia destaquen també a la tardor pel seu peculiar color groc que adopten abans de caure.

Les flors d'aquest arbre surten de l'abril al juny, després de les fulles, i són molt vistoses, perquè estan agrupades en uns grossos raïms penjants. Cada raïm té de 15 a 25 floretes blanques, molt oloroses, que també són del tipus papilionàcies (com l'arbre de l'amor i moltes altres plantes).

Els fruits són llegums, també penjants, de 5 a 10 cm . de llargada, aplanats, que, quan maduren, a la tardor, són de color marró vermellós i deixen caure les llavors, però persisteixen a l'arbre durant tot l'hivern. En aquesta època és fàcil veure aquests arbres sense fulla, però amb els fruits que pengen de les branques (com l'arbre de l'amor).

Aquest arbre sol aguantar bé la sequera gràcies a les seves potents arrels, resisteix el fred intens i no tolera gaire bé l'ombra. La seva fusta és de bona qualitat. Tanmateix, cal dir que l'escorça, les fulles i sobretot les llavors són molt tòxiques (contenen unes toxines que alteren els teixits i el sistema nerviós).

És una espècie originària d'Amèrica del Nord, que va ser introduïda a Europa fa uns 400 anys amb finalitat ornamental. Actualment està molt naturalitzada al nostre país, de tal manera que sovint s'ha pres per un arbre autòcton. El podem trobar sobretot a llocs humits com torrents, rieres i formant part dels boscos de ribera.

L'acàcia falsa s'utilitza molt en jardineria, amb diverses varietats de cultiu. És freqüent trobar-la plantada en carrers i passejos. A Balsareny no se la veu als carrers més cèntrics, però sí que està àmpliament difosa per carrers i barris perifèrics, normalment agrupada (de vegades formant petits bosquets, que el passat mes de maig cridaven l'atenció per la seva bona florida): per exemple, al camp obert entre els carrers Carrilet i Camí del Molí, al costat de la finca del Molí (a la carretera), al camí de la Síquia al seu pas pel Balç, a Vilafruns (a la carretera, al recinte de la mina, a la colònia minera, a les Malloles), a la carretera d'Avinyó, a la font de Sant Roc, a la prolongació de la carretera de Berga (prop del pont dels Traginers), a Sant Esteve (al darrere dels pisos i sota la font dels Escolans), a la Rabeia (vora la fàbrica), a Cal Nosa (carretera d'entrada a Navàs, a la dreta), al carrer Sant Maurici (de Cal Rata), al passatge Roqueta…

(1) En general, a les plantes que tenen fulles compostes, aquestes poden tenir un nombre parell o imparell de folíols.

Isidre Prat