Carta de Pere Casaldàliga

 

Fragment de la carta número 58, que es pot trobar íntegra a l'adreça www.pangea.org/araguaia/

Estava pensant la circular de 2008, quan m'envaeix, com un riu bíblic de llet i mel, una autèntica inundació de missatges de solidaritat i estimació, amb ocasió dels meus 80 anys. Com que no puc respondre a cadascú i a cadascuna individualment, fins i tot perquè el germà Parkinson té els seus capricis, us demano que rebeu aquesta circular com una abraçada personal, entranyable, de gratitud i de comunió renovades.

Estic llegint una biografia de Dietrich Bonhoeffer, titulada, molt significativament, Hauríem d'haver cridat . Bonhoeffer, teòleg i pastor luterà, profeta i màrtir, fou assassinat pel nazisme, el 9 de abril de 1945, en el camp de concentració de Flossenbürg. Ell denunciava la «Gràcia barata» a la que reduïm moltes vegades la nostra fe cristiana. Advertia també que «qui no hagi cridat en contra del nazisme no té dret a cantar en gregorià». I arribava finalment, ja la vigília del seu martiri, a aquesta conclusió militant: «Cal parar la roda bloquejant els seus radis». No n'hi havia prou aleshores amb socórrer puntualment a les víctimes triturades pel sistema nazi, que per a Bonhoeffer era la roda; i no en podem tenir prou avui amb l'assistencialisme i les reformes pedaç enfront d'aquesta roda que per a nosaltres és el capitalisme neoliberal amb els seus radis del mercat total, del lucre omnímode, de la macrodictadura econòmica i cultural, dels terrorismes d'estat, de l'armamentisme de nou creixent, del fonamentalisme religiós, de la devastació ecocida de la terra, de l'aigua, de la selva i de l'aire.

No podem restar estupefactes davant de la iniquitat estructurada, acceptant com a fatalitat la desigualtat injusta entre persones i pobles, l'existència d'un Primer Món que ho té tot i un Tercer Món que mor d'inanició. Les estadístiques es multipliquen i anem coneixent mes números dramàtics, més situacions infrahumanes. Jean Ziegler, relator de les Nacions Unides per a l'Alimentació, afirma, carregat d'experiència, que «l'ordre mundial és assassí, ja que avui la fam ja no és una fatalitat». I afirma també que «destinar milions d'hectàries per a la producció de biocarburants és un crim contra la humanitat»; el biocombustible no pot ser un festival de lucres irresponsables. L'ONU fa temps que alerta que l'escalfament global del planeta avança més ràpid del que pensàvem i, si no s'adopten mesures urgents, provocarà la desaparició del 30% de res espècies animals i vegetals, milions de persones es veuran privades d'aigua i proliferaran les sequeres, els incendis, les inundacions. Un es pregunta angoixat qui adoptarà aquelles “mesures urgents”.

El gran capital agrícola, amb l'agronegoci i l'hidronegoci avança cada cop més sobre el camp, concentrant terra i renda, expulsant a les famílies camperoles i llançant-les errants, acampades, engrossint les perifèries violentes de les ciutats. Dom Edwin Kräutler, bisbe de Xingú i president del CIMI, denuncia que el «desenvolupament a l'Amazònia es va tornar sinònim de deforestar, cremar, arrasar, matar». Segons Roberto Smeraldi, d' Amigos de la Tierra , les polítiques contradictòries del Banc Mundial d'una banda «prometen salvar els arbres» i d'altra banda «ajuden a destruir l'Amazònia».

Però la Utopia continua. Com diria Bloch, som «criatures esperançades» (i esperançadores). L'esperança segueix, com una set i com un manantial. «En front de tota esperança esperem». [...] Davant del descrèdit de la política a quasi tot el món, la nostra Agenda Llatinoamericana 2008 defensa una nova política; fins i tot «demanem, somniant alt, que la política sigui un exercici d'amor». Un amor molt realista, militant, que subverteixi estructures i institucions reaccionàries, construïdes amb la fam i la sang de les majories pobres, al servei del condomini mundial d'una minoria plutòcrata.

D'altra banda, les entitats i els projectes alternatius reaccionen intentant crear consciència, provocar una santa rebel·lia. [...] És temps de paradigmes. Avui crec que s'han de citar com a paradigmes majors i més urgents, els drets humans bàsics, l'ecologia, el diàleg intercultural i interreligiós i la convivència plural entre persones i pobles. Aquests quatre paradigmes ens afecten a tots, perquè ens apareixen en totes les convulsions, objectius i programes que està vivint la Humanitat maltractada, però sempre esperançada encara.

Amb ensopegades i ambigüitats la Nostra Amèrica es mou cap a l'esquerra; «nous vents bufen en el Continent»; estem passant «de la resistència a l' ofensiva». [...] Germanes i germans, quins radis trencarem en la nostra vida diària? Com ajudarem a bloquejar la roda fatal?, tindrem dret a cantar gregorià? Sabrem incorporar en les nostres vides aquests quatre paradigmes majors traduint-los en pràctica diària? Rebeu una abraçada entranyable en l'esperança subversiva i en la comunió fraterna de l‘Evangeli del Regne. Anem sempre cap a la Vida.

Pere Casaldàliga

Nou llibre sobre Pere Casaldàliga

Amb motiu del vuitantè aniversari d'en Pere Casaldàliga, un grup de personalitats molt significatives i amigues d'ell han escrit un llibre. El llibre és en castellà i es titula: Pedro Casaldáliga. Las causas que dan sentido a su vida. Retrato de una personalidad .

El llibre és una interessant aportació col·lectiva a la persona i, sobretot, a les causes del bisbe Pere. Està publicat per l'editorial Nueva Utopia i es pot trobar a les llibreries al preu de 25 euros. L'índex és el següent:

Primera part: Las grandes Causas. Presentació: Federico Mayor Zaragoza. Pròleg: Félix Valenzuela. 1. La causa de la patria grande: Miguel D´Escoto. 2. La causa de la tierra: Joao Pedro Stedile. 3. La causa indigena: Paulo Maldos. 4. La causa negra: Dom José Mª Pires. 5. La causa de las mujeres: Ivone Gevara. 6. La causa de los pobres: Leonardo Boff. 7. La causa del dialogo interreligioso: José Mª Vigil. 8. La causa de los mártires: Jon Sobrino. 9. La causa de la Iglesia : J. Ignacio G. Faus. 10. La causa de Dios: Pedro Trigo. Segona part: Retrato de una personalidad. 1. Pedro, hombre: Paulo Gabriel. 2. Pedro, misionero claretiano: Teófilo Cabestrero. 3. Pedro, solidario: Nicolás Castellanos, obispo. 4. Pedro, defensor del otro: Adolfo Pérez Esquivel. 5. Pedro, poeta: Zofia Marzec. 6. Pedro, profeta: Benjamín Forcano. 7. Pedro, amigo: Josef García Cascales. 8. Pedro, inspirador y guía: Maximino Cerezo. 9. Pedro, místico: Marcelo Barros. 10. Pedro, teólogo: Pablo Richard. 11. Pedro, catalán, latinoamericano, ciudadano mundial: Francesc Escribano. 2. Pedro, obispo: Dom Tomás Balduino, obispo. 13. Pedro, piedra: Jorge Carvajal Posada. 14. Pedro, autorretrato: Pere Casaldáliga. Epíleg: Dom Leonardo U. Steiner, obispo de Sao Félix do Araguaia.

Com es pot veure, el conjunt abasta una multiplicitat de punts de vista sobre Pere Casaldàliga com a persona, i també, com diu el títol, sobre les causes que sonen sentit a la seva viuda i a la seva lluita. Es tracta d'un llibre que val la pena de llegir, per conèixer més a fons la vida, l'obra i l'entorn del nostre balsarenyenc més universal.

Ramon Carreté