Els Pastorets estrenen per Sant Joan

‘Tartuf', una festa del teatre

 

El grup de teatre dels Pastorets de Balsareny porta uns mesos assajant una obra teatral, que oferirà al públic el dia de Sant Joan, 24 de juny, a les 6 de la tarda, a la Sala Sindicat. Es tracta d'un gran clàssic del teatre de tots els temps: la comèdia de Molière Tartuf , en la traducció en vers que en va fer Joan Oliver. L'obra, molt divertida i alhora amb un contingut per fer reflexionar, es presenta amb un muntatge espectacular, amb un decorat fet expressament per Esteve Pujals, un vestuari d'època obra de Teresa Corominas i Luci Ruiz, i una perruqueria a càrrec de Mercè Farràs.

L'autor

Jean-Baptiste Poquelin, conegut pel nom artístic de Molière, va néixer el 1622. Home de teatre, autor, actor i empresari, considerat el mestre de la Comédie Française , va escriure i va representar, al capdavant de la seva pròpia companyia teatral, obres satíriques tan conegudes com El burgès gentilhome , El metge a garrotades , El misantrop , Les dones sàvies , L'avar , Les precioses ridícules , L'escola dels marits , Don Joan o El malalt imaginari . Amb la idea de satiritzar els costums del seu temps tot fent riure, va posar al descobert la pedanteria des falsos savis, les mentides dels metges ignorants, les pretensions dels rics burgesos i els absurds prejudicis de la doble moral que imperava en molts estaments de l'època. Molière va morir en escena el 17 de febrer de 1673, tot representant El malalt imaginari .

L'obra

El 12 de maig de 1664, Molière va estrenar, al palau de Versalles, davant tota la cort reial, la primera versió d'aquesta obra, en tres actes, amb el títol de Tartuffe ou l'Hypocrite . Tot i que va tenir un gran èxit, l'argument va caure malament a un grup de pressió molt influent que promovia els costums piadosos i volia fer prohibir activitats “pecaminoses” com els balls, les festes socials i fins i tot els espectacles i les representacions teatrals. Per influència de la reina mare, el rei Lluís XIV va prohibir les representacions públiques del Tartuf . L'obra es va representar en sessions privades a cases senyorials. Molière en va escriure una segona versió, més suau, en cinc actes, amb el títol de Panulphe ou l'Imposteur. E l rei va autoritzar verbalment que s'estrenés en un teatre el 5 d'agost de 1667. Amb tot, i aprofitant que el rei era fora, l'arquebisbe de París va fer suspendre les representacions el segon dia i va clausurar el teatre. Molière no es va rendir, i en va escriure una tercera versió, Le Tartuffe ou l'imposteur , que acabava amb un abrandat elogi de la justícia i la bondat del rei, qui va autoritzar definitivament l'estrena pública de l'obra, el dia 9 de febrer de 1669, amb un enorme èxit de públic. Poc després, se'n publicava la versió impresa.

Malgrat les seves successives autocensures, el Tartuf és encara avui una corrosiva i divertida denúncia de les persones que volien influir en els costums aliens, predicant uns hàbits que ells mateixos no practiquen, i enriquir-se i satisfer les seves ambicions abusant de la bona fe de la gent senzilla. L'obra deixa ben clar que tan sols ataca els falsos devots, no pas els autèntics, i acaba amb un encès elogi de la monarquia absoluta, com a factor d'equilibri i paradigma de bondat i justícia. No cal dir que avui dia, en una societat democràtica, aquest corol·lari tan absolutista només té sentit si l'interpretem en el marc del seu temps, des de la perspectiva d'un artista que es veia perseguit pels “tartufs” del seu entorn i que va aconseguir la protecció d'un rei amant de l'art, que va saber valorar justament la grandesa de l'obra de Molière.

Ramon Carreté

Repartiment

Elvira, segona muller de Segimon

Montserrat Sabala

Senyora Pernella, mare de Segimon

Anna Obradors

Anna, filla de Segimon

Marta Jurado

Francina, criada de Segimon

Mireia Carreté

Felipa, criada de la senyora Pernella

Sílvia Serra

Segimon, ric hisendat

Josep Estruch

Tartuf, fals devot

Josep M. Soler

Oleguer, germà d'Elvira

Lluís Sanllehy

Damià, fill de Segimon

Roc Carulla

Maurici, enamorat d'Anna

Climent Ribera

Senyor Fidel, uixer de vara

Josep Sensada

Oficial de policia

Pere Corominas

Llorenç, criat de Tartuf

Ramon Carreté

 

 

Traspunts

Olga Puigbò, Isabel Soler

Decoració

Esteve Pujals

Tramoia

 

Esteve Díaz, Rafa Jurado, Jaume Masplà, Joan Pintó, Josep A. Puga

Disseny programa

Maria Jesús Rodríguez

Muntatge musical

Lluís Sanllehy

Maquillatge i perruqueria

Mercè Farràs

Vestuari

Teresa Corominas, Luci Ruiz

Regidor de llum i so

Josep Fornell

Regidor d'escena

Isidre Viu

Direcció artística

Ramon Carreté