Arbres de Balsareny - XI

 

La prunera

La prunera (Prunus domestica ) és un típic arbre fruiter de fulla caduca, que no sol ser massa alt, encara que pot arribar a fer 10 metres d'alçària. Té una capçada irregular i densa i el seu tronc sol ramificar-se ja a poca alçària del terra; les branques són dretes i sense espines.

Les seves fulles són ovalades i acaben en punta, de 4 a 10 cm . de llarg, amb el marge dentat molt finament i irregularment, amb pèls a la part de sota (revers). Quan les fulles són tendres acostumen a estar recargolades.

És característic d'aquest arbre, i per tant ens ajuda a identificar-lo, que floreix molt aviat, abans o al mateix temps que surten les fulles. Normalment al mes de març s'omple de flors donant-li un aspecte bonic (semblant a l'ametller). Són de color blanc, amb reflexos verdosos, petites (d'uns 2 o 3 cm .), que solen distribuir-se al llarg de les branques de dues en dues, per bé que n'hi pot haver de solitàries o formant trios. Aquestes flors, pel fet de pertànyer a la família de les rosàcies , com l'ametller (del qual ja vàrem parlar) i altres, presenten 5 pètals, 5 sèpals i molts estams. Els fruits, que maduren de juliol a setembre, són les prunes, comestibles, de gust dolç, molt apreciades al mercat, i que, segons les varietats, poden tenir dimensions i colors diferents (groc, vermell, verd groguenc…). Com ja sabeu, les prunes es mengen fresques o assecades i se'n fan conserves i melmelades. Són conegudes també les seves propietats de laxants suaus. La pruna és un model de fruit anomenat drupa , caracteritzat per tenir un sol pinyol gros a l'interior que tanca la llavor (com el préssec i l'oliva).

 

La prunera de les escales del carrer Ponent

 

Detall de les fulles de la prunera i el seu fruit, la pruna

 

Detall de les flors de la prunera

La prunera és d'origen caucasià i es conrea al nostre país, sobretot als llocs més temperats, encara que resisteix el fred intens. Al pla de Bages viu bé a les obagues sense ser regat. En molts llocs, sobretot els més humits, s'hi ha naturalitzat (ha acabat creixent fora dels cultius de forma espontània; llavors sol portar espines).

A Balsareny podem trobar moltes pruneres cultivades als horts i en jardins particulars. N'hi ha moltes també de perdudes pels nostres camins, entremig dels camps o en zones on abans hi havia activitat agrícola però que ara estan abandonades. Dins dels nuclis habitats, i en vies públiques, hi ha pruneres al carrer de Sant Marc, a les escales del carrer Ponent, a la plaça Llobregat, al final del carrer Castell, a la Costa del Castell - Camí del Vilar, al tram de carretera vella vora el pont dels Traginers, al Repeu (prop de la riera), a les Malloles, al jardinet de Cal Rata, a la Rabeia (a la baixada de la carretera que porta a la fàbrica) i a Sant Esteve (darrere els antics blocs de pisos).

La pomera

La pomera ( Pyrus malus ) és un dels arbres fruiters més freqüents a la nostra terra, igual que la prunera. No sol ser gaire alt, força rabassut, amb branques que de vegades tenen espines. És caducifoli, és a dir, la seves fulles cauen totes quan s'acosta l'hivern i tornen a sortir a la primavera. Són ovalades, de 4 a 10 cm . de llarg, i dentades (quan són joves són força peludes pel revers).

Igual que l'ametller i la prunera, la pomera pertany a la família de les rosàcies , i això vol dir que les seves flors també tenen 5 sèpals, 5 pètals i molts estams. Són blanques però tacades de color rosa i força oloroses, més grosses que les de la prunera i amb el peduncle (la cua, per on s'uneix a la branqueta) força llarg; estan agrupades en ramells. Floreix a l'abril i maig. El fruit, evidentment, és la poma.

La pomera és originària de l'Àsia i Europa Oriental i és, de fet, el fruiter més cultivat en tot el món, amb moltes varietats. A Catalunya és conreat a zones com Lleida, el Baix Llobregat, el Vallès Oriental, el Baix Ebre…

Pels camps o entremig dels boscos podem trobar pomeres silvestres (són una subespècie diferent de l'altra), que són espinoses i fan els fruits aspres, no comestibles.

A Balsareny, trobem pomeres a la Costeta , al Trull, al carrer del Carrilet, a la prolongació de la carretera de Berga, a la carretera d'Avinyó (vora el pont del riu), al nucli de la Rabeia, a Vilafruns… També n'hi ha moltes en finques de domicilis particulars i altres d'escampades pels horts i camps del nostre terme municipal.

 

Una pomera del carrer Costeta

Detall de la fulla i la flor de la pomera

 

El codonyer

El codonyer ( Cydonia oblonga ) és un arbre fruiter, com els altres dos, també de la família de les rosàcies. No sol ser gaire alt, sinó més aviat baixet i rabassut, de branques joves peludes, però mai no presenta espines.

És un arbre de fulles caduques, que són ovades, de 5 a 10 cm ., amb el marge enter, i peludes, sobretot pel revers (tenen un tacte semblant al vellut). Les seves flors són d'un color blanc rosat, semblants a les de la pomera, però amb la diferència bàsica que tenen un peduncle molt curt i que es troben solitàries a l'extrem de les branques. El seu fruit és de tots conegut, el codony ( membrillo , en castellà), que és gros (de 5 a 10 cm .), grogós, en forma de pera, força boterut, molt olorós i comestible. De forma natural té el gust aspre, però és molt bo fet al forn (com també la poma) i preparant-ne la confitura que anomenem codonyat, molt dolça. Ara en aquest temps (abril i maig) hem pogut veure els codonyers florits, mentre que els fruits madurs arriben cap al setembre.

És un arbre originari de l'Orient, que es troba molt cultivat a Europa i, en concret, als països catalans, però més aviat de forma domèstica que no pas a gran escala. En alguns llocs frescos es pot trobar naturalitzat.

A Balsareny hi ha molts codonyers als afores, en horts i camps, dins del nostre terme municipal, però també en podem destacar alguns molt a prop dels nuclis urbans: a la Costa del Castell (prop de la riera), al camp obert de l'entrada al poble per Balsareny Centre, a la sortida de la carretera de Berga, al final de la carretera de Manresa (en un camp obert), al passeig del Riu, a la Costeta (camp obert sota el dipòsit de l'aigua), a Cal Rata, a Vilafruns i a Sant Esteve (a l'entrada de la colònia).

El codonyer de l'entrada al poble per Balsareny Centre (camp obert de l'esquerra)

 

Detall de la fulla i la flor del codonyer

Isidre Prat