El Casal de la gent gran al Monestir de Santes Creus

 

Fa uns dies que prop d'una seixantena de balsarenyencs del Casal de la gent gran enfilaven camí cap a Santes Creus, a terres tarragonines de la comarca de l'Alt Camp.

Es presentava de nou una nova ruta, aquesta vegada, la del Císter, plena de coneixements històrics relacionats amb la vida dels monjos. Les pedres dels segles XII i XIII deixen al visitant l'empremta d'uns arquitectes com l'anglès Reinard des Fonoll (dades extretes del tríptic repartit a tothom qui visita el Monestir de Santes Creus), l'artista dissenyador del claustre major, que inclou dos claustres de diferents estils arquitectònics.

Des de la responsabilitat del Casal, Maria Teresa Delgado, i des de la sotspresidència, Esteve Díaz, el grup de viatgers gaudí d'un bon assessorament paisatgístic fins arribar a terres del municipi d'Aiguamúrcia, tot travessant el petit riu Gaià.

Santes Creus és un reial monestir mancat de vida monacal des de fa molts anys, ja que va estar un temps en estat de deixadesa i abandó. Avui, però, es troba recuperat i ben equipat per a visites turístiques, i compta amb un interessant recorregut de visites guiades, acollidor i planer, que et fa sentir immers en aquells temps de vida feudal, entre els sepulcres de Pere el Gran, de Blanca d'Anjou i Jaume II. Hi ha un aspecte, segons l'historiador César Martinell, que dóna al monestir una forma singular: els merlets que coronen el sostre, nascuts de l'obligació de fortificar l'edifici imposada pel rei Pere el Cerimoniós.

Visita castellera i a la catedral de Valls

A la tarda, després de recuperar forces amb un bon àpat, compost de fideuà i codillo de porc, en un establiment de Valls, la capital de comarca, els balsarenyencs van gaudir d'una breu visita a aquesta vila tarragonina. Van poder gaudir de la plaça dels Castellers, l'església del Roser (on la guia va explicar la història que molts dels presents van recordar dels seus temps d'escolarització, la batalla de Lepant). En una de les parets d'aquesta església, hi ha un gran mural on es veu representada aquesta batalla; unes magnífiques rajoles vidriades del segle XVII donen relleu a aquest preciós retaule. La visita va acabar a la catedral de Valls, que avui encara es troba en fase de restauració, amb les seves pintures històriques i els seus vitralls de mil formes i colors. Aquest edifici religiós, amb el nom d'església de Sant Joan, compta amb un preciós retaule a la seva nau central, i té un campanar neogòtic de 74 metres d'alçada, el més alt de Catalunya.

 

 

Josep Gudayol i Puig