Arbres de Balsareny (IX)

 

El teix

El teix és un altre arbre de fulla persistent que normalment és força baix, per bé que pot arribar a assolir uns 20 metres d'alçària. El seu tronc és gruixut i l'escorça bruna i llisa, que s'esquerda i va caient en crostes. La seva capçada és més o menys piramidal, amb les branques molt obertes i molts branquillons que pengen. És de creixement molt lent però, en canvi, hi ha exemplars mil·lenaris.

Les seves fulles són linears, estretes (però no tant com les del pi), d'1 a 3 cm . de llargada, acabades en punta, de color verd fosc per l'anvers i un verd més clar pel revers, disposades en dos rengles, a banda i banda de les branquetes. Floreix entre el març i l'abril i el fruit madura a l'estiu. Les llavors són ovoides i brunes i estan envoltades per un embolcall carnós de color vermell viu, que es diu aril , el qual és comestible (de gust dolç). Cal dir que tota la planta (arrel, tronc, fulles, llavors…) és molt tòxica per a l'home i la majoria d'animals (a causa d'una substància que conté, anomenada taxina ), tret de l'aril, que curiosament es pot menjar i tot (no porta taxina). Així, els brots tendres, per exemple, poden matar el bestiar que en menja. El color tan vermell de l'aril serveix per atreure els ocells i fer que aquests escampin les llavors.

El teix viu de forma natural a llocs frescos, com torrents i cingles ombrívols, a la terra baixa i sobretot a la muntanya, però no sol formar boscos (es troba aïllat o en petits grups) i és força sensible a les glaçades. Es pensa que antigament al nostre país el teix era més abundant que no pas actualment; la seva presència la corroboren molts topònims catalans: la Teixera , la font del Teix, el coll de la Teixeta …A molts països on n'ha disminuït molt la quantitat, el teix és un arbre protegit.

El teix és anomenat a molts llocs “arbre de la mort” , bé perquè és tòxic, bé perquè es fa servir molt com a espècie funerària o bé per les dues coses. Hi ha més de 40 varietats de teix en jardineria. La veritat és que viu molt bé en cultiu i, per això, sovint el podem veure plantat en parcs i jardins, com a arbre ornamental i per formar tanques. Hi tenim teixos, a Balsareny? Doncs sí. A dos llocs: al jardí de la plaça Llobregat n'hi ha dos en forma arbustiva, per bé que força grossos i molt ben retallats per a fer bonic; i al cementiri Municipal hi ha 5 teixos arboris, molt grossos, elegants i ben podats, que fan molta presència en un lloc com aquest; segurament es troben sovint als cementiris perquè són arbres que viuen molt, fan molta ombra i no els cau la fulla a l'hivern.

Un dels grossos teixos que hi ha al Cementiri.

Dos teixos arbustius, ben retallats, que tenim a la plaça Llobregat.

La fulla del teix i el seu fruit (l'aril, que té la llavor dintre)

L'ametller

L'ametller, de nom científic Prunus dulcis , és un arbre no gaire alt, no espinós, d'escorça negrosa que forma moltes escletxes o clivelles. Les seves fulles medeixen de 4 a 10 cm .; són allargades, estretes i finament dentades, amb poca punta; les més joves solen estar doblegades pel nervi central.

És coneguda d'aquest arbre la seva prematura florida. Acostuma a ser el primer arbre a florir. Aquí, a l'interior, sol fer-ho a finals de febrer o principis de març, però, a llocs de clima més suau, com és prop de la costa, floreix abans, inclús alguns anys a finals de gener, en ple hivern. Les flors són blanques i moltes tenen un to rosat. Són petites (2 o 3 cm .) i surten al llarg de les branques, abans que les fulles. Per tant, l'arbre, que a principis d'hivern estava pelat, només amb el tronc visible (ja que és de fulla caduca), fa aviat tota la florida, donant al nostre paisatge la típica imatge blanca dels ametllers en flor, un presagi de la primavera que s'acosta; després comença a treure el fullatge. Cal destacar també que les flors es caracteritzen, igual que molts arbres fruiters de la nostra terra que pertanyen a la mateixa família (les rosàcies), per tenir 5 sèpals, 5 pètals i molts estams. (1) .

Els fruits de l'ametller són els ametllons, dins dels quals hi ha les llavors, que són les ametlles, comestibles, que constitueixen un producte nutritiu de gran qualitat. Es mengen de moltes maneres (crues, torrades…), formen part de nombroses salses i de molts dolços, com els panellets i els torrons, i intervenen en la preparació d'alguns olis d'usos medicinals i cosmètics. La seva clofolla s'aprofitava molt abans, ara no tant, com a combustible.

L'ametller és un arbre de secà d'origen oriental, que trobem molt conreat a la zona mediterrània en diverses varietats; necessita hiverns poc freds, ja que la florida tan primerenca implica que qualsevol glaçada li pot fer perdre part de la flor i, en conseqüència, fer-li disminuir la producció d'ametlles. A Catalunya les àrees més productives són el Baix Camp i el Priorat; cal dir que el mercat de Reus és el primer de la península ibèrica i un dels més importants del món.

A Balsareny no hi ha ametllers plantats als carrers cèntrics però sí a les zones perifèriques. Al final del camp de futbol , baixant cap al carrer Sant Marc, n'hi tenim 4 o 5 , un lloc on abans n'hi havia hagut més; recordem que aquest arbre donava nom, en aquest indret, a l'antiga zona esportiva, anomenada precisament “ Els ametllers” , tal com constava a l'entrada del recinte, com molts recordareu. Ara doncs encara n'hi queden alguns. També hi ha força ametllers al camí del Serrat , al barri de Cal Nosa , al nucli de la Rabeia , a Vilafruns (prop de la carretera i a les Malloles) i al Repeu ; i n'hi ha alguns d'aïllats en carrers com la Costeta , Om, Costa del Castell… A més en trobarem molts fora dels nuclis habitats: prop de camins, als camps, horts, etc.

(1) Els pètals d'una flor (de qualsevol espècie vegetal) són les fulles de colors diversos i sovint oloroses que formen l'anomenada corol·la ; els sèpals són les petites fulletes que hi ha sota els pètals, normalment de color verd i poc vistoses, que formen en conjunt l'anomenat calze (abans d'esclatar la flor, els sèpals són els que cobreixen tota la flor formant la poncella); i els estams són els òrgans masculins de la flor, formats per uns filaments al capdamunt dels quals hi ha unes petites càpsules que contenen el pol·len . Entremig dels estams, o en lloc d'ells (segons les espècies), hi ha la part femenina, anomenada pistil , en forma d'ampolla, que quan és fecundada pel pol·len dóna lloc al fruit i les llavors.

Un dels ametllers, ben florit aquest mes de març, del Camí del Serrat.

Detall de les flors de l'ametller.

El llaurer

El llaurer o llorer ( Laurus nobilis ) és un arbre de fulla persistent (per tant, tot l'hivern l'hem pogut veure amb fulla), de poca alçada i escorça fosca. El seu tronc es ramifica, sovint des de la base, d'una manera oberta, en nombroses branques primes; sovint presenta diversos troncs que li donen l'aspecte d'un gran arbust.

Les seves fulles són lanceolades (allargades, en forma de llança), de 4 a 10 cm ., bastant dures, amb el marge sencer i ondulat, i es caracteritzen per tenir moltes glàndules que fabriquen un oli d'una olor suau, més forta si es rebreguen; el seu anvers és de color verd fosc i el revers verd grogós, amb el pecíol curt i vermellós. Les seves flors són petitetes, amb 4 pètals blancs; i surten ara al març i l'abril. Els fruits que treuen són ovoides, del tipus anomenat baia, semblants a petites olives, primer verds i després negres, quan són madurs, a l'octubre i novembre.

El llaurer és un arbre originari de l'Àsia Menor i es troba plantat pertot arreu; sovint s'ha naturalitzat a llocs humits. És sensible al fred, que al gener de 1985 va matar la part aèria de la majoria de llaurers del Bages, però a la primavera següent van rebrotar. Les seves fulles es fan servir com a condiment en la cuina mediterrània i l'oli és medicinal i s'utilitza en la fabricació de licors. També és ben coneguda la tradició de portar a beneir les branques de llorer pel diumenge de Rams, que ha estat aquest mes, com a símbol de fe. Antigament el llorer era símbol de glòria i se'n feien corones per distingir els herois i poetes. Del seu nom se n'han derivat paraules com “batxillerat” i “llorejat”.

Hi ha diverses varietats cultivades de llaurer, que es planten en jardins, carrers i places. A Balsareny veiem llorers en alguns llocs públics. Els més grossets, que tenen aspecte d'un gran arbust, són els dos que hi ha al “raconet de Mossèn Joan” , al costat de la rectoria. Uns pocs petits llorers els trobem a l'entrada del Casal , a mà dreta, i un altre de petit en un raconet de la cruïlla Jacint Verdaguer-carretera d'Avinyó. Al jardí de la Masiade Vilafruns n'hi ha un de gros i 6 o 7 més els trobem escampats al passeig del Riu , ja als afores, camí del Molí . És freqüent també trobar llaurers al costat de les cases de pagès; així, en tenim, per exemple, a Sobirana de Ferrans; també n'hi ha al Castell. És freqüent també en patis particulars.

Llaurer del raconet de Mossèn Joan (a les escales de la dreta de la rectoria)

Detall de les fulles del llaurer.

Més til·lers

Hem de dir que, des que vàrem parlar dels til·lers, al mes d'octubre, a Balsareny se n'han plantat uns quants més, concretament 10, al passeig que hi ha en un tram del carrer Carrilet, prop del col·legi, substituint uns antics arbres que hi havia, del grup de les acàcies, que ja en faltaven, i que es van acabar de tallar tots. A veure si s'hi adapten bé!

Isidre Prat