Arbres de Balsareny (IV)

 

La surera

Una de les alzines sureres de la cruïlla Sant Marc-Baixada Estació

La surera, o alzina surera (nom científic: Quercus suber; en castellà: alcornoque), és un arbre de la mateixa família que l'alzina típica (que, a la vegada, té dues varietats, com ja vàrem parlar), però amb unes característiques pròpies que la identifiquen, que bàsicament són: la capçada més esclarissada que l'alzina, el color més clar del tronc, i, sobretot, el tronc i les branques revestits d'una gruixuda capa de suro . També cal dir que els fruits, les glans, apareixen més tard, cap al desembre, i tenen les escames de la cúpula sobresortints. Els altres trets són iguals que els de l'alzina com, per exemple, la forma de la fulla.

La surera viu de forma natural a llocs de clima una mica humit i on hi hagi sòls permeables, fins a uns 800 metres d'altitud. Forma boscos grans a zones com les Guilleries, el Montseny, la Selva i el Vallès. La gran utilitat d'aquest arbre lògicament és l'extracció de suro. Els boscos de surera han estat explotats durant molts anys per obtenir-ne el suro, que es separa periòdicament dels troncs en plaques i llavors tarda de 12 a 14 anys a refer-se; cada cop que es pela l'arbre s'obtenen uns 450 kg . de suro per hectàrea; aquest suro és objecte d'una indústria important.

Detall de l'escorça de la surera del passatge Roqueta

També la surera es pot trobar plantada, però no de forma gaire habitual (és molt més corrent trobar-hi alzines, als carrers). A Manresa mateix no n'hi ha cap. Tanmateix el nostre conciutadà Antoni Díaz, bon coneixedor dels arbres, ens ha fet adonar que aquí a Balsareny n'hi tenim 3, barrejades entre alzines normals, com si volguessin passar desapercebudes. Efectivament, en un dels llocs on vàrem dir que hi ha alzines, els blocs del passatge Roqueta, entremig d'elles n'hi ha 3 que són alzines sureres: una a la part de dalt, al mateix passatge (en un reng d'alzines que va de bloc a bloc) i les altres dues a la part de baix, en una placeta que fa cantonada entre el carrer Sant Marc i la Baixada de l'Estació. Agraïm a l'Antoni la seva col·laboració en aquest espai divulgatiu. Ara, si us interessa, podeu anar en aquest barri, tot xino-xano, i localitzar els exemplars de sureres enmig de l'alzinar; veureu que destaquen de seguida per la seva escorça inconfusible. Per cert, els que hi viviu, us n'havíeu adonat?

El til·ler

Un altre arbre que es troba sovint cultivat és el til·ler o tell. En realitat n'hi ha de dues espècies: el til·ler o tell de fulla gran ( Tilia platyphyllos ) i el til·ler o tell de fulla petita ( Tilia cordata ). Els til·lers que trobem plantats poden ser de qualsevol d'aquests dos, que a més viuen de forma espontània en alguns tipus de bosc, o també un híbrid d'entre ells ( Tilia europaea ), que és el més freqüent, amb caràcters barrejats . El Til·ler és un arbre caducifoli de tronc gruixut, de capçada ampla i amb les branques que creixen de forma horitzontal. El tell de fulla gran, a part de tenir la fulla més grossa (com diu el seu nom) també tot l'arbre és més gran que l'altre. Les fulles de tots els tipus de til·lers es poden identificar bé perquè són asimètriques, molt amples i en forma de cor, acabades en una punta llarga, i amb el marge dentat de manera irregular; tenen l'anvers de color verd fosc i el revers de verd clar o verd-blavenc; i es tornen de color groc ataronjat a la tardor. L'altra característica que els identifica són les flors, que són blanques i oloroses i creixen en grupets de 3 a 5 que queden penjants, amb els peduncles molt llargs, que estan units a una mena de fulla llarga i estreta, anomenada bràctea (diferent de les pròpies fulles de l'arbre), de color verd pàl·lid. El conjunt de la bràctea i les flors és el que anomenem til·la , que es recull per a fer-ne infusions amb finalitats medicinals; sobretot és coneguda perquè va bé “per als nervis”.

Els til·lers del jardí (part del darrera) del Casal Verge de Montserrat

A Balsareny actualment no hi tenim gaires til·lers. On més n'hi havia hagut, com molts recordareu, era al camp de futbol vell , on formaven tot un passeig, però es van tallar quan es va fer el nou camp. Ara, al recinte del camp de futbol no hi ha arbres, però, com ja vàrem dir, es van plantar recentment unes alzines al davant, tocant a la carretera de Manresa. Al nucli del poble ens queden ben pocs til·lers: n'hi ha uns quants al jardí del Casal Verge de Montserrat ; un al carrer de la Creu , davant del bar on hi ha “la creu”; i dos més es troben al capdamunt de la carretera de Berga , davant de la plaça Montserrat , on hi ha un edifici amb porxos. A Vilafruns , hi ha una dotzena de til·lers vora la casa de la “ Masia ” i, al costat del carrer que va de la depuradora a la “ Gates ”, n'hi ha 4 o 5 de molt grossos, a la banda del riu. També n'hi ha 3 o 4 que estan junts formant com un de sol, al davant del Molí , a la dreta de la carretera vella que va cap a Sallent. Passejant pels carrers del centre urbà i dels barris podem veure alguns til·lers plantats en jardins de cases particulars, però no hi és molt abundant.

Fulla i flor del til·ler

El lledoner

Parlem ara d'aquest arbre urbà: el lledoner (nom científic: Celtis australis ), també anomenat llironer. És d'origen oriental i s'ha naturalitzat bé a tot el mediterrani. El veiem molt sovint plantat en carrers i jardins. És caducifoli; fixem-nos en els del poble, que a l'hivern no hi ha fulles i que a la tardor es tornen grogues. Aguanta bé el fred d'aquesta comarca, però no resisteix gelades gaire fortes ni prolongades. Sol tenir una alçària mitjana, per bé que en tenim alguns exemplars ben grossos, com ja comentarem. El seu tronc és dret i la capçada arrodonida, amb les branques velles que pugen amunt i les més joves són primes i flexibles i pengen una mica. L'escorça és grisenca i llisa. Les fulles tenen de 4 a 15 cm ., són asimètriques, dentades, ovalades, i acabades en una punta llarga i corbada que les identifica. Són aspres al tacte i tenen els nervis molt marcats. Fa unes flors verdoses que surten al mateix temps que les fulles, a la primavera. Són característics d'aquest arbre els seus fruits, força coneguts, els lledons (hi ha qui els anomena també llirons), que són arrodonits, una mica més grans que els pèsols, i quan maduren, a la tardor, passen del color verd al groc i finalment al negre; són comestibles. Antigament, la quitxalla, per jugar, es llançaven llirons d'uns a altres amb un tub de fusta o canya foradat i bufant per dins. La fusta del lledoner, compacta i flexible, és ideal per a la fabricació de forques i molts estris del camp i també serveix com a llenya i per a fer carbó; per tot això s'ha plantat des de molt antic prop de les cases de pagès.

Els lledoners joves de la nova plaça de l'Església

La seva bellesa, la seva relativa resistència a la sequera i el fet que no solen tenir malalties greus fan que cada cop més es facin servir els lledoners com a arbres ornamentals i per fer ombra. A molts llocs els plàtans, que sí que solen agafar malalties, es substitueixen, quan moren, per lledoners.

Quins lledoners tenim a Balsareny? Els més joves de tots són la dotzena que es van plantar a la plaça de l'Església quan es va urbanitzar de nou ara fa poc i que ja van creixent. Més grans i antics són els dels recintes del Col·legi Guillem , del Cementiri Municipal , de les antigues escoles del carrer Sant Marc i de la mina . Per altra banda, en destaquen dos a la part alta del carrer de l'Om i un altre a la vora, a l' Era del Mas Martí , que són molt grossos i macos (ja hi eren quan en aquella zona hi havia horts i vinyes, fa molts anys). Són coneguts també el parell de lledoners del raconet de la capelleta i la font de Sant Roc , al pont del Riu; i a la vora d'ells, al costat de l' Escorxador , n'hi ha uns quants més.

Els grossos til·lers del carrer de l'Om

Una autèntica lledonosa, amb més de 70 exemplars (molts d'ells majestuosos) és la que es troba plantada (entremig d'alguns altres arbres, sobretot nogueres) als afores, en un tram del camí de la síquia , el que ve just després del balç i al llarg d'uns 250 metres en sentit Sallent.

Sabem que el lledoner pot créixer de forma espontània a llocs frescos i dificultosos com cingles i barrancs, en part degut al fet que els ocells es mengen els lledons i després escampen les llavors amb els seus excrements. Probablement per això trobem una lledonosa (amb 30-35 arbres) en un lloc com és el conegut Rapeu , que s'estén cap a sota, prop de la Riera del Mujal ; una altra (amb més de 40 exemplars) a la dreta de la plaça de l'Església de Sant Esteve , la qual segueix cap a una fondalada per on passa un torrent; i una altra al davant de la mina , en un terreny abrupte que baixa cap a vora el riu

A la Rabeia hi tenim uns quants lledoners plantats al costat de la carretera, en arribant a les primeres cases, i després n'hi ha alguns més, plantats o espontanis, entremig de les cases disseminades. A la sortida del poble en sentit Berga, abans d'arribar al pont dels Traginers , a mà esquerra, hi podem veure alguns petits lledoners escampats que, tractant-se d'un camp obert, deuen ser espontanis. Possiblement també ho són els que hi ha en un terreny en pendent darrera del camp de futbol , baixant cap al carrer Sant Marc.

Encara trobem alguns lledoners més “aïllats” en indrets concrets del nucli urbà com, per exemple, a la zona dels carrers Síquia-Om, al Carrilet , a la cruïlla dels carrers Bruc-Síquia-Les Alzines i al mig de la rotonda del davant de la benzinera. Encara que sigui un terreny particular, val la pena esmentar uns lledoners molt grossos i vistosos d'un pati del carrer Cadí .

Per acabar, cal fer constar que es veuen lledoners plantats en alguns patis i horts particulars, així com a l'era de moltes cases de pagès del nostre terme municipal, amb els objectius de fer ombra, pels seus fruits dolços, per les utilitats que pot tenir la seva fusta, com ja hem comentat, i també perquè les fulles serveixen de menjar als animals.

En conjunt ens hem referit a més de 200 lledoners.

  La fulla del lledoner i els seus fruits, els lledons o llirons

NOTA.- En l'article “Arbres de Balsareny - III”, corresponent al passat mes de setembre, per error involuntari, al peu de l'última foto (amb la imatge de tot un arbre) deia “Una fulla de castanyer d'Índia” , igual que a la foto del costat, quan en realitat havia de dir “Un castanyer d'Índia del carrer de la Costeta ”. Disculpeu. Gràcies.

Isidre Prat