Arbres de Balsareny (I)

 

Potser molts dels habitants de Balsareny desconeixeu els arbres que hi ha als nostres carrers. Amb una sèrie d'articles divulgatius m'agradaria donar-los a conèixer i contribuir així, si és possible, a l'enriquiment de la nostra cultura ambiental.

Igual que de vegades parlem de la vegetació natural, la dels nostres boscos (vegetació mediterrània), també hi ha una vegetació urbana, que forma part d'un concepte més ampli, l'ecosistema urbà, en el qual la vida (de les plantes, animals i l'home) està condicionada pel medi ambient, alterat cada cop més per l'acció humana: per exemple, l'emissió de gasos, que té conseqüències negatives com l'efecte hivernacle, l'augment de la temperatura, la pluja àcida, etc. Doncs bé, dins d'aquest complex ecosistema urbà, parlarem de les plantes que viuen als nuclis habitats de Balsareny, i concretament dels arbres.

Aquests arbres, tractant-se de zones urbanitzades, en la seva major part han estat plantats als carrers i jardins, com a tot arreu, per tal que s'hi pugui respirar i viure millor i també per qüestions d'estètica, per fer ombra, etc. Però, com en qualsevol municipi, sempre hi ha camps oberts, dins del nucli urbà, encara per urbanitzar, on hi poden haver crescut plantes de forma espontània. També les tindrem en compte. Tanmateix no considerarem els arbres que pertanyin a domicilis o finques particulars, tret d'alguns casos a destacar; de fet, la majoria d'ells els tenim també a llocs públics. Per altra banda, com que l'espai estrictament urbà en ocasions resulta difícil de delimitar, és possible que de vegades esmentem arbres situats en alguns indrets concrets dels afores, dins del nostre terme, però que hi hagin estat plantats.

 

Els pins

Hem de dir que hi ha força varietat d'espècies arbòries a Balsareny, però, quins són els arbres més abundants? Per la quantitat d'exemplars en destaquen tres: els pins, els plàtans i les alzines. Parlarem avui dels pins.

De pins, n'hi ha més de 500, però repartits entre diverses espècies: pi blanc , pi pinyer , pinassa , pi roig i pinastre . La gran quantitat de pins del poble ha estat plantada la majoria els darrers anys per enjardinar diversos indrets.

Els pins són de fulla perenne i “acicular”, és a dir, llarga i prima i acabada en punxa. La capçada de l'arbre, així com la llargada, color i distribució de les fulles i el tipus de pinya (fruit del pi) són les característiques que fan distingir una espècie de pi d'una altra. En les 5 espècies que trobem aquí, fixem-nos que les fulles s'uneixen a les branques de dues en dues en tots ells; però pensem que hi ha pins que tenen les fulles agrupades de tres en tres, no originaris d'aquí, com el pi canari i el pi insigne (aquests els podem veure, per exemple, en algun jardí botànic o cultivat en algun lloc, però aquí a Balsareny no).

El pi blanc (de nom científic: Pinus halepensis ) té la capçada irregular i esclarissada i les fulles d'un color verd clar, primes i flexibles, no gaire llargues ( 6 a 10 cm .) i el seu àpex no punxa. Les seves pinyes són mitjanes, tenen el peduncle corbat i això fa que s'uneixin a les branques de forma inclinada, cosa que distingeix el pi blanc d'altres pins. A Balsareny es van plantar pins blancs al carrer de l'Om , a l' Era del Mas Martí , algun al recinte de la mina i uns poquets al costat de l'Església de Sant Esteve . A més d'aquests, n'hi ha que han crescut espontàniament al llarg dels anys en alguna zona que abans quedava apartada del poble i que ara es troba ja en terreny urbanitzat: com uns pins blancs (2 d'ells molt grossos) que es troben al costat de la riera de la Roqueta , a la cruïlla dels carrers Indústria i Roures ; i també 3 pins blancs que hi ha a l'entrada al poble per Balsareny centre , a l'esquerra. Encara en podem trobar alguns altres aïllats, però en conjunt aquest no és el pi més abundant a la zona urbana. En canvi, només de sortir als afores, a poca distància dels nuclis habitats, i entrar al bosc, el pi blanc és el més freqüent que hi trobarem.

Pi blanc del carrer de l'Om

Per la seva banda, el pi pinyer ( Pinus pinea ) és ben conegut. Es distingeix sobretot per dues coses: la seva capçada densa i en forma de copa (o de para-sol) i la seva pinya, que és molt grossa i conté els pinyons, de closca molt dura, que són comestibles. A més, les seves fulles són de color verd intens i més llargues que les del pi blanc (de 10 a 15 cm .). Aquesta és l'espècie de pi que més trobem plantada a Balsareny. La seva forma de copa fa que vagi bé per a fer ombra. Així, a la zona que es va enjardinar al final del carrer Travessera- inici de la Costeta , n'hi trobem molts, com també al marge que limita el desnivell entre la carretera d'Avinyó i la zona esportiva del pavelló (entre aquests dos indrets en comptem uns 250). També en trobem uns poquets sobre la gespa de la cruïlla carretera de Berga-carretera de Súria . Per altra banda, es va fer no fa massa tot un passeig de petits pins al carreró que va del carrer Carrilet al dels roures, que també semblen pinyers (costa dir-ho del cert perquè són molt joves). Anys enrere es van plantar molts pinyers a l'accés que porta a la depuradora i a l'empresa Gates , a banda i banda de la carretera. Igualment se'n van col·locar uns quants al voltant del parc infantil del costat de l'escola. N'hi ha també a tot el volt de la plaça de l'església de Sant Esteve i als barris de Cal Nosa i Cal Rata (al parc infantil i a la carretera que connecta amb Navàs, per exemple). En petites quantitats trobem pins pinyers plantats en alguns carrers: al Trull , a la plaça de les Torrades , al parc del sector Travessera-Bages , a la cruïlla Costa del Castell-carrer de la Riera i al passatge Roqueta (parc sobre els blocs de pisos). Per últim en podem trobar alguns de molt petitets plantats en alguns racons del poble (rotondes, cruïlles…).

Conjunt de pins pinyers a la cruïlla Travessera-Costeta

La pinassa (de nom científic Pinus nigra ) és un altre pi del país; als nostres boscos és força abundant, però no tant com el pi blanc, i ara encara menys perquè li costa molt repoblar-se espontàniament després d'un incendi, cosa que li resulta molt més fàcil al pi blanc; i així ha estat com a conseqüència dels focs del nostre terme municipal (anys 1994 i 2005). La pinassa també es troba plantada per pobles i ciutats. El seu tronc sol ser recte amb les branques que tendeixen a disposar-se horitzontalment i la seva capçada és ampla, cònica i densa. Les seves fulles es distingeixen d'altres pins, com el pi blanc, perquè són de color verd fort, força gruixudes, punxants i llargues (de 9 a 18 cm .).Les pinyes són més petites que les del pi blanc (de 4 a 8 cm . de llargada) i es distingeixen també d'aquest perquè es troben unides a la branca perpendicularment (o sigui, de forma recta, no inclinada). Trobem molt poques pinasses als nuclis habitats de Balsareny: bàsicament n'hi ha un parell al pati de les antigues escoles de Sant Marc , 6 pinasses al jardí de la plaça Llobregat , una a l'inici del carrer de la Riera (costat de la barana) i algunes aïllades al camp obert on hi ha el dipòsit de l'aigua ( carrer Costeta ). Algunes d'aquestes pinasses en realitat pertanyen a una subespècie anomenada pi d'Àustria ( Pinus nigra subsp.nigra ), que té les fulles més amples, una mica més fosques i acabades en una punxa més punxant. És una varietat no autòctona, de fora d'aquí, com el seu nom indica (la del carrer de la Riera ho és).

Pinasses de la plaça Llobregat

El pi roig ( Pinus sylvestris ) és un arbre de tronc dret i capçada una mica irregular que comença ben amunt del tronc. Es distingeix perquè té l'escorça de color vermellós o rogenc, d'on li ve el nom, i perquè les seves fulles són d'un color verd que tira a blau, rígides i punxants, una mica corbades, i a més són molt curtes. És un arbre força abundant als nostres boscos però no el trobem gaire plantat. Però, si el voleu conèixer, el podem localitzar almenys a 2 llocs ben a prop: un, a l'altura del Molí , al costat de la carretera antiga que va a Sallent (C-16a), a l'esquerra; i un parell més a la petita rotonda per on es va a la colònia minera o a les Malloles quan es surt de la mateixa carretera anant a Sallent.

Pi roig al costat de la casa del Molí

Per últim, el pinastre ( Pinus pinaster ) és molt poc abundant i sovint es troba cultivat. És un arbre força alt, de capçada densa, que es caracteritza per tenir les fulles molt llargues, de 15 a 20 cm .(són les més llargues de tots els pins europeus), de verd clar, molt gruixudes i punxants; i per les seves pinyes, que són també molt grosses (estretes i molt llargues, més que les del pi pinyer). A Balsareny tenim només uns pocs exemplars de pinastres plantats, no ben bé a la zona urbana: un és al camí verd de la síquia , molt a prop de la resclosa dels manresans , i un altre és al camí del Castell, a uns 100 metres més amunt de la capella de Sant Antoni , pujant a la dreta.

Pinastre al camí del Castell

Isidre Prat