- Editorial -

El compromís demòcrata

 

En un poble, les eleccions municipals es viuen de prop, perquè els electors sabem que anem a votar unes persones que faran una gestió que ens toca de prop. Unes persones, a més, que coneixem, amb qui podem parlar i que tenim a l’abast. Hi tenim, doncs, un interès directe, i sabem que les decisions que prenguin, fruit d’un model o altre de govern, ens afectaran directament. També, és clar, les eleccions autonòmiques i les generals ens impliquen en el model de govern autonòmic o estatal que volem.

Balsareny ha estat tradicionalment un poble complidor a l’hora d’anar a votar. L’abstenció és òbviament més elevada en referèndums, com arreu del país: això es va notar especialment en el de la Constitució europea, però també en el més recent del nou Estatut. Tot i així, les xifres d’abstenció balsarenyenques foren inferiors a la mitjana nacional.

No cal, per tant, exhortar el ciutadà a complir el seu deure cívic. Qui pugui i vulgui, ho farà, i votarà l’opció que li sembli millor. Qui s’abstingui voluntàriament —no per causa major, com una malaltia o absència— voldrà dir que deixa en mans dels altres la decisió de qui vol que regeixi els destins del poble durant els propers quatre anys. Si no votem sembla que no hauríem de tenir dret a queixar-nos després, però la grandesa de la democràcia és que els que guanyin les eleccions hauran de respondre de la seva gestió davant de tot el poble, tant si els han votat a ells com si han votat una altra opció, i també encara que s’hagin abstingut. El ciutadà té dret a exigir compromís, encara que no hagi donat el seu suport.

Compromís, aquesta és la paraula. Per presentar-se a unes eleccions s’ha de ser valent. Perquè és molt més fàcil deixar que s’hi presenti un altre i després criticar-lo. Per això, independenment dels programes i dels colors, hem de felicitar tots els valents que han acceptat d’inscriure el seu nom en una butlleta i presentar-se a la decisió de les urnes. Aquest gest senzill, presentar-se, ja implica un compromís, una voluntat de servir, de treballar pel poble. Anem, doncs, a votar. Donem una vegada més exemple de civisme i fem que el nivell de l’abstenció sigui ben ínfim. I acceptem els resultats que proclami l’escrutini, perquè en el fons de tot hi rau la democràcia. Una democràcia que ja és més llarga que qualsevol altre període realment democràtic de tota la història de l’Estat espanyol. Això és important, i el civisme amb què sapiguem exercir el nostre vot, primer, i el nostre deure al seguiment i el control de la gestió de qui ens governi.

CCB