Em fan pena, i sento molt dir-ho, alguna de les notícies d’actualitat que es produeixen al món. Diners, molts diners! Poder, molt poder! Competitivitat! Ser el millor, ser el primer! Sí, quina pena em fa veure tants interessos creats, nota denigrant d’una societat, en general, malaltissa, que cada dia ens convida més a tots a fer una reflexió. Aquesta ens hauria de poder identificar amb allò que veritablement hauríem de ser com a éssers humans, aquesta gran condició que se’ns dóna en acomplir-se la metamorfosi terrenal. Avui, com en tantes altres ocasions, m’aflora arran de pell un calfred que m’esprem fins a l’última por, i el diminut bosc del magí s’arrissa empès per una força helicoïdal com la dels molins del vent. Sí, prou d’aquesta cursa empesa per la follia de ser uns, deixeu-m’ho dir, pobres guanyadors. A poc a poc millor Atura’t!
A poc a poc millor.
Mesura’t!
Et sentiràs millor.
Reposa!
Omple’t amb la calmor.
Qualifica’t!
Al mig de la munió.
Estima’t!
Sense presumpció.
Cavalca!
Amb tota serenor.
Ensenya!
Per tot un món millor.
Treballa!
Sembrant bona llavor.
Camina!
A poc a poc millor. Josep Gudayol i Puig |
